Les aplis de la tempesta perfecta
Celebro i molt que aquests dies la preocupació per la nostra privacitat estigui sent la protagonista. Poc ens pensàvem en començar l’any que la moda d’aquesta primavera serien les mascaretes i les aplis de rastreig dels moviments. A ulls de la pandèmia ens hem convertit en potencials portadors de virus, i això ha desplaçat tota la gestió a una mirada centrada en la salut física. Estem deixant a l’ombra del confinament el benestar emocional i la dimensió social, que són factors imprescindibles per mantenir una població sana.
El que ara ens fan falta són tests fiables i en quantitat, per poder diagnosticar degudament. Però mentre no arriben ni tests ni vacunes, fer aplis sembla més efectista que efectiu. Podríem dir que al Sud-est Asiàtic és la resposta evident per la gestió autoritària. A Europa és la tempesta perfecta per embolcallar-nos en la definició de privacitat que fa la llei de protecció de dades i ho és per a les empreses que basen la seva raó de ser en els nostres secrets. Mentrestant, la promesa del big data com a salvavides agafa molt de sentit; i les administracions, desprevingudes i obligades a moure fitxa, hi troben l’enunciat llaminer.
Ara bé, ens estem inspirant en Singapur, país exemplar en digitalització però poc lluït en democràcia. La pressa és aliada dels punts cecs. De fet, si només la utilitza un terç del país de forma voluntària, importa poc si l’apli és molt sofisticada o els protocols de recollida de dades utilitzen el Bluetooth o el GPS. El propòsit grandiloqüent cau precisament per una qüestió de grandària mostral.
Aquesta fal·lera despòtica per vigilar-nos està assumint que hi ha un telèfon intel·ligent per persona, que el sabem fer anar, o que sabrem interpretar les notificacions quan ens digui que hem estat a prop de centenars de persones infectades. Està oblidant, en canvi, que amb una demografia envellida com la nostra, zones rurals sense accés a la xarxa i una alfabetització digital limitada, el somni s’esvaeix. Per tal que aquesta inversió valgui la pena, és important que ens en sentim partícips en lloc d’objecte i que s’implementi de manera que no ens temptin les ganes de deixar el mòbil a casa quan sortim al carrer.