L’Aplec de Paret-Delgada, sardanes i concurs literari (1961)

De la crònica sense firma publicada a Serra d’Or (6-VI-1961) sobre un dels primers Aplecs de Paret-Delgada, a la Selva del Camp (Baix Camp). Entre 1959 i 1964 aquestes trobades sardanistes eren una fita anual que mostrava el tremp de la resistència cultural i política del catalanisme enfront de la repressió franquista. Avui, a les 18h, a la Casa de la Sardana (Pou de la Figuera, 15) projecten un documental i inauguren una exposició sobre els Aplecs de Paret-Delgada. 

Ja és tradicional de celebrar pel maig de cada any l’Aplec de Paret-Delgada, sota l’empara de la Mare de Déu del mateix nom, que es venera en una capella d’origen romànic, en curs de restauració, a pocs quilòmetres de la Selva del Camp. Enguany també hi acudiren uns quants milers de persones, i la festa religiosa i popular tingué la brillantor i l’esclat d’altres anys. Cinc cobles (La Principal de la Bisbal, La Principal de Bages, La Selvenca, la Reus, i la Tarragona) acompanyaven els sardanistes que, embriacs per la dansa, no se’n cansaren fins al vespre. Com a colofó va tenir lloc el I Concurs Literari de la Selva del Camp. Constituïen el jurat Joan Triadú, Bonaventura Vallespinosa, Josep A. Baixeras, Albert Manent i Ramon Bastardes. Començà la festa, a la qual assistiren unes sis-centes persones, amb una excel·lent interpretació coreogràfica del poema de Maragall Haidé a càrrec del Teatre-Club, amb la col·laboració de l’Acadèmia de Dansa del Centre de Lectura de Reus. Obrí el Concurs Literari Mn. Joan Salvat, rector de la Selva del Camp; després parlà Joan Triadú, i, llegit el veredicte, parlaren el prevere i poeta Ramon Muntanyola i el Dr. Francesc Vives, vicari general de la diòcesi. Tots aportaren llur visió personal de la festa i dels propòsits que se’n derivaven, i refermaren llur fe en la joventut, gràcies a la qual havia estat possible la festa del dia, i en l’esdevenidor del nostre país sota el signe cristià i català. El poeta Xavier Amorós, de Reus, guanyà el Premi la Selva 1961; el premi extraordinari de prosa fou atorgat a Estanislau Torres i Mestres, de Barcelona [....] Aquests escriptors i altres premiats llegiren llurs treballs. A darrera hora l’Esbart Sant Jordi, dirigit per Albert Bastardes, estrenà la versió coreogràfica de tres sardanes de concert. L’èxit fou subratllat pels aplaudiments del públic. Com a testimoni i record de l’Aplec ha estat publicat un llibret on figuren articles de Dom Miquel M. Estradé, Lluís Millet, Albert Manent, Josep Bagaria, J. Alsina i Gebellí, R. Blasi i Rabassa, Joan Triadú, Ramon Muntanyola, Josep A. Baixeras, i dels abats de Montserrat i de Poblet. Diversos dibuixos il·lustren aquest llibret; el de la portada és una reproducció de la sardana de la pau de Pau Picasso.