Aparença de justícia

L’aparença de justícia és un element constitutiu del dret a la tutela judicial efectiva reconegut en la Constitució en l’article 24. La justícia no només s’ha de fer sinó que a més ha de semblar que es fa. Aquest és el cànon universalment reconegut en totes les democràcies dignes d’aquest nom, el compliment del qual, a més, és exigit pels tribunals supranacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans, quan cal examinar un acte d’administració de justícia. Aquest acte ha de ser-ho i semblar-ho. Altrament, no és un acte d’administració de justícia.

Amb aquest cànon de l’aparença resulta evident que no ha sigut un acte d’administració de justícia el que ha acabat conduint els presidents de l’ANC i d’Òmnium a ingressar a la presó. L’aparença de justícia ha estat absent de la manera més completa de tot el procés, que ha acabat, de moment, amb el resultat ja indicat.

Ni la denúncia que va presentar el ministeri fiscal a l’Audiència Nacional, ni l’òrgan judicial unipersonal que la va admetre a tràmit i va adoptar la mesura cautelar de presó provisional sense fiança a continuació, ni l’argumentació jurídica de les decisions de tots dos permeten concloure que estem davant d’un acte jurídic que encaixa en el que es pot entendre com a administració jurídica.

Pel que fa al ministeri fiscal, cal no perdre de vista que el fiscal general de l’Estat que està dirigint tota l’operació és un fiscal que no té legitimitat per actuar com a tal. És un fiscal que va tenir legitimitat en el moment inicial del seu mandat, però que la va perdre d’ençà que el Congrés de Diputats el va reprovar.

Resulta increïble que no s’hagi entès el que significa la reprovació política per part del Congrés de Diputats. Vol dir que l’òrgan constitucional reprovat perd la legitimitat d’exercici per seguir actuant com a tal. El Congrés de Diputats és l’únic òrgan constitucional que té legitimació democràtica directa. És el portador institucionalitzat al màxim nivell del principi de legitimitat democràtica. És, en conseqüència, l’únic òrgan que pot emetre un judici polític sobre si un altre òrgan de l’Estat està exercint el poder d’una manera políticament desviada i sancionar aquest exercici desviat amb la reprovació. L’autoritat del Congrés de Diputats és molt superior a la del jutge. No pot imposar una sanció penal, però sí una sanció política, perquè és l’únic òrgan directament portador de la sobirania nacional.

El fiscal general de l’Estat està mancat, doncs, de legitimitat per seguir actuant com a tal. En conseqüència, la denúncia contra els presidents de l’ANC i Òmnium no té la més mínima aparença de justícia.

L’Audiència Nacional no té competència per entendre en el delicte de sedició. Així ho va decidir ella mateixa el 2008. No hi ha una sola ocasió en què s’hagi admès a tràmit una denúncia per sedició. Això el ministeri fiscal ho ha de saber. Aquí no és que falti l’aparença de justícia, sinó que fins i tot fa una mica de tuf de prevaricació.

El mateix es pot dir de la conducta de la titular del jutjat central d’instrucció que va admetre a tràmit la denúncia i va adoptar a continuació la mesura cautelar de presó provisional sense fiança sol·licitada pel ministeri fiscal. En aquest cas cal afegir que està mancada pràcticament de fonamentació la decisió d’una mesura tan excepcional com és la presó provisional sense fiança.

No hi ha absolutament cap d’aquestes actuacions que es pugui reconèixer com un acte d’administració de justícia. Més aviat tot el contrari. Tenen l’aparença d’unes decisions polítiques que es disfressen, molt barroerament per cert, de procés judicial en aplicació del dret.

És clar que una actuació d’aquesta naturalesa no converteix els presidents de l’ANC i d’Òmnium en “presos polítics”, com s’ha dit de manera precipitada, entre altres motius, perquè l’acte de la jutge titular del jutjat d’instrucció central de l’Audiència Nacional pot ser recorregut i presumiblement serà revocat.

Al meu entendre, contra els Jordis no s’ha actuat pel que pensen ells, sinó que s’ha actuat pel que pensen el fiscal i la jutge. S’ha actuat pels “prejudicis del ministeri fiscal i de la jutge”. Són aquests prejudicis els que han conduït al despropòsit que aquests dos ciutadans estiguin a la presó.

Així doncs, seria convenient que al Congrés de Diputats es reiterés la reprovació del fiscal general i que s’exigís al president del govern espanyol que sigui respectuós amb el principi de legitimitat democràtic de l’Estat tal com està formulat en l’article 1.2 de la Constitució.