80 anys: fem memòria

Avui fa 80 anys. La societat espanyola va llevar-se aquell 18 de juliol de 1936 amb la mateixa normalitat amb què ho hauria fet avui, amb les mateixes il·lusions i rutines, encetant un dia que no havia de ser diferent de l’anterior. Aquella vida quotidiana de milions de persones, però, va veure’s estroncada de sobte per un cop d’estat i una posterior guerra que va canviar el seu present, va modificar la història europea, i que encara ara impacta en la nostra consciència.

En ple segle XXI, la pau que vivim a casa nostra ens ha d’ajudar a entendre, doncs, fins a quin punt l’esclat d’aquell 18 de juliol va trasbalsar i arrabassar la trajectòria de tantes persones. Amb aquella guerra, no només es va abatre el present de milions de ciutadans, sinó que també es va arraconar el seu futur i el de les properes generacions. I precisament per això, perquè el seu record encara omple de sentit els nostres actes, és vital que avui, col·lectivament, els tinguem presents.

Cal tenir present que la Transició es va fer a partir d’un procés de reforma iniciat des de la legalitat institucional de la dictadura. Un dels peatges que es va pagar per tenir un estat més democràtic va ser l’oblit o la negació de preservar la memòria de les persones i de les entitats que van lluitar contra aquell règim totalitari. L’oblit dels protagonistes d’aquesta lluita. És evident que encara continuem tenint un deute amb el passat. Un dels dèficits més greus de la Transició va ser la institucionalització de la desmemòria col·lectiva.

Ara és un bon moment per saldar aquest deute. La història ens reclama aprofundir en la coneixença de la nostra memòria per ajudar a construir la societat catalana del present i del futur: una societat de pau. Per això iniciem un projecte de país que prendrà força aquest vespre al Palau de la Música, amb la inauguració de la commemoració dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil, que ha d’esdevenir un gest massiu de memòria democràtica.

L’acte, que se celebra el mateix dia en què es recorda el cop d’estat contra la República, comptarà amb la participació de les institucions i entitats del país, i també amb la d’institucions franceses i del cos diplomàtic d’aquells països que van tenir una vinculació directa amb la guerra. Serà sobretot un homenatge als testimonis que en van patir les conseqüències en primera persona. S’enceta així un any seguit d’exposicions, jornades, recitals, cursos i tota mena d’activitats que s’escamparan per Catalunya i per l’exterior.

La commemoració dels 80 anys, tot i ser impulsada pel Govern, serà compartida en tot moment amb l’administració local catalana, amb les institucions de memòria històrica, de foment de la pau i dels drets humans, amb les universitats i institucions acadèmiques, i amb totes les entitats de la societat civil catalana que s’hi sentin concernides. Volem fer memòria, i ho volem fer col·lectivament.

Han passat 80 anys, sí, però la guerra encara és viva. La guerra, com a concepte genèric més enllà de les nostres fronteres, no ha acabat. No només no ho ha fet en la nostra memòria, sinó tampoc en la quotidianitat de centenars de milers de persones que encara avui pateixen les conseqüències de la crueltat arreu del món o en fugen. La guerra que nosaltres recordem ara és la guerra que ells viuen avui.

Així doncs, en un món on encara trobem guerra, exilis, refugiats i camps d’internament, i on sembla que els partits d’extrema dreta i xenòfobs adquireixen cert protagonisme, entenem que les polítiques de memòria democràtica tenen una importància cabdal. Especialment, per donar eines als més joves per reconèixer els perills de les propostes antidemocràtiques i excloents que periòdicament apareixen.

Per tant, hi ha molta feina a fer. Una tasca que precisament volem ajudar a fer més àgil amb aquesta commemoració: d’una banda, el merescut record i el reconeixement a les víctimes de la guerra; i de l’altra, la posada al dia de polítiques de memòria que contribueixin fermament a la consolidació d’una pau global i sense caducitat.

Catalunya és un país de pau i vol continuar sent-ho. Les nostres constants aportacions al diàleg i a la fraternitat així ho demostren, i la nostra voluntat de tenir una nova presència internacional que pugui aportar noves idees al debat així ho certifica. Ara, la millor manera de continuar mostrant aquesta convicció és fent memòria i sent solidaris. Memòria de tot el que hem viscut i solidaris amb tots els que ho viuen.