L'actual brot de mpox, també coneguda com a verola del mico, exemplifica les conseqüències de menystenir la dimensió global de la salut. La falta de coordinació i vigilància a escala internacional han permès que la malaltia s'estengui més que mai a l'Àfrica i la crisi derivada ens ha recordat que la salut global no depèn només de la prevenció: la col·laboració contínua entre països és clau.
La verola del mico no és una malaltia nova. Es va descobrir el 1958 (en micos en captivitat) i el primer cas humà es va identificar el 1970. Després, durant dècades, les comunitats científiques i de salut pública la van desatendre, considerant-la una infecció poc comuna, endèmica en zones rurals remotes de l'Àfrica tropical, sense rellevància per a la resta del món. Malgrat els esforços de les autoritats sanitàries africanes per demanar inversió i investigació global, no va ser fins al brot del 2022 que la verola del mico va captar l'atenció internacional per la seva ràpida transmissió als països desenvolupats.
El 2020 ens vam enfrontar a un virus completament nou, el SARS-CoV-2, del qual anàvem obtenint informació a mesura que l'epidèmia s'estenia. En aquell moment, científics de tot el món van treballar intensament per desenvolupar vacunes en un temps rècord, un èxit possible gràcies als vastos recursos dels països desenvolupats. Ara, en el cas de la verola del mico, ens trobem en una situació ben diferent: coneixem el virus, sabem com es transmet i disposem de vacunes i antivirals. No obstant això, la resposta ha de ser adaptada a la realitat dels països on la malaltia és més prevalent.
El Centre Europeu per al Control i la Prevenció de les Malalties (ECDC) ha qualificat el risc global per a la població general de la Unió Europea de baix, una situació que no és extrapolable als països africans. Les condicions sanitàries a Europa són molt diferents de les d'Àfrica, i factors com la transmissibilitat, la gravetat de la malaltia i la taxa de mortalitat estan fortament influenciades per l'entorn. L'emergència decretada per l'OMS també pretén dirigir els recursos dels països desenvolupats (diagnòstic, tractament, prevenció i vacunes) cap als països africans, on ara la necessitat és més urgent i és vital. Aquest cop és imprescindible obrir fronteres i compartir recursos per controlar eficaçment la malaltia, evitant així que es converteixi en una amenaça global més greu.
La vacunació és un element crític en la resposta a aquest brot, tal com han comunicat diverses agències de prevenció de malalties infeccioses de diferents països, l'OMS i el ministre de Sanitat de la República Democràtica del Congo, el país epicentre del brot. Segons l'agència per a la prevenció de malalties africana, les últimes xifres a 23 d'agost indiquen 17.342 casos sospitosos i 3.167 casos de verola del mico confirmats en laboratori per l'Institut Nacional de Salut Pública, així com 582 morts. El ministre de Sanitat congolès ha estimat que es necessiten uns 3,5 milions de dosis de vacuna contra la verola del mico per protegir la població. L'ajuda és, doncs, urgent i està demanada.
Actualment hi ha dues grans farmacèutiques amb capacitat de produir vacunes contra la verola del mico. El Japó disposa de reserves d'una vacuna contra la verola del mico, produïda per l'empresa japonesa KM Biologics. La companyia danesa Bavarian Nordic en fabrica una altra vacuna, anomenada Jynneos, i ells mateixos han comunicat que estan preparats per produir-ne fins a 10 milions de dosis per al 2025, amb 2 milions disponibles ja aquest any. A més, el departament de Salut dels Estats Units ha anunciat que donaria 50.000 dosis de la vacuna danesa a la República Democràtica del Congo. Tot i que hi ha moviment, sembla que encara queda molta feina per fer. Les vacunes promeses encara no han arribat. Cris Kacita, el cap de l'equip de resposta del Congo, confiava a rebre les dosis aquesta setmana, però ha declarat a Reuters que la situació s'estava complicant per processos burocràtics.
"Així que estem esperant," diu Kacita. Recordem que ja fa dos anys que hi va haver un brot d'aquesta malaltia. I segueixen sense vacunes suficients. Potser ja és hora de començar a adoptar una estratègia global real per a la salut, en lloc de continuar amb la política de veure les malalties infeccioses com a “problemes d'altres” que afecten principalment els països pobres i en desenvolupament. Aquestes malalties, com ja s'ha vist repetidament, poden presentar amenaces mundials inesperades: el que passa en qualsevol punt del món tard o d'hora ens afecta a tots.
