10 anys d’independència digital de Catalunya

Passada la Diada, en què commemorem la derrota de l’11 de setembre de 1714, la de la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya, vull reivindicar que els llibres d’història del nostre país expliquin algun dia la gesta del 16 de setembre del 2005.

En aquesta data, tot just fa 10 anys, l’Icann (l’autoritat mundial d’internet) va aprovar el domini .cat, el primer domini d’internet de tot el món a representar una cultura i una llengua. En definitiva, per primera vegada es reconeixia a internet una nació sense estat. Les negociacions perquè això fos possible es van iniciar uns anys abans fruit també d’una important mobilització social, especialment d’enginyers catalans de l’entorn de les TIC. Durant aquell procés, l’estat espanyol, la premsa de Madrid i les elits intel·lectuals i progres espanyoles van posar-hi tants bastons a les rodes com van poder, assegurant que Catalunya mai tindria un domini a internet perquè anava contra el progrés natural del món. Fins i tot alguns van amenaçar de boicotejar les empreses que pretenguessin adoptar dit domini. ¿Us sona la pel·lícula? Doncs bé, han passat deu anys i el .cat ha fet possible que Catalunya existeixi en el món digital amb absoluta normalitat i cap de les profecies que es llançaven des de les Espanyes s’ha complert. Val la pena que en prenguem nota i que tinguem present que sovint els únics impossibles són els que ens posem nosaltres mateixos.

Aconseguir el reconeixement del .cat va ser una feina de molta gent. En primer lloc, del conjunt d’enginyers TIC catalans que ens vam mobilitzar a la xarxa i a les institucions en un moment en què tot això d’internet era cosa de friquis. En segon lloc, cal destacar el paper importantíssim que van jugar persones com Manel Sanromà i Amadeu Abril, o Vilaweb amb Vicent Partal al capdavant. I finalment, s’ha de destacar també les persones que durant aquells anys van comandar les polítiques TIC de la Generalitat, com Jordi Alvinyà i Jordi Bosch. És possible que em deixi algú, i espero que m’excusi, però tanmateix aquell va ser un triomf de tota la societat catalana en general i dels enginyers TIC en particular.

Alguns pensaven llavors, i encara ho deuen pensar avui, que no n’hi ha per tant amb això del .cat. No hi estic gens d’acord. És més, crec que ha estat un dels assoliments nacionals més importants dels darrers tres segles. Fixeu-vos que no fa ni 20 anys pràcticament cap de nosaltres havia sentit a parlar de la paraula internet i en aquell moment es feia impossible predir que avui, l’any 2015, 3.000 milions de persones estarien connectades les 24 h del dia els 365 dies de l’any a internet a través d’uns dispositius anomenats smartphones. Si la màquina de vapor va ser l’origen de la Primera Revolució Industrial a finals del segle XVIII i l’electricitat l’impulsora de la Segona a finals del segle XIX, les TIC seran la base sobre la qual s’edificarà la Tercera Revolució Industrial: la revolució digital. En aquesta nova era digital ja hem vist néixer l’internet de la informació (el web); hem vist créixer l’internet de les persones (les xarxes socials), i actualment les tecnologies del mòbil l’estan fent accessible a tothom, en qualsevol moment i a tot arreu, convertint-lo en l’internet de les coses. La següent evolució que veurem serà l’internet intel·ligent. Internet, en definitiva, serà tan omnipresent que serà a tot arreu, a la roba, als vehicles, a les cases, i això farà que hi estiguem permanentment connectats sense pensar-hi, sense ni adonar-nos-en. Estem davant les portes d’un nova societat. Avui el país més poblat del món encara és la Xina, i el segon l’Índia ... però el tercer ja és Facebook! Aquestes noves formes d’organització social, aquestes noves comunitats virtuals, no paren de créixer i estan demostrant que existir a internet comença a ser tan important com a la vida real.

El català ha estat el sistema operatiu de la nostra nació mil·lenària. Però en el segle XXI els sistemes operatius analògics i desconnectats no tenen futur. El .cat ens ha permès existir en aquest nou món digital interconnectat que tot just comença. És per això que la seva aprovació ara fa deu anys va ser tan important. Va ser, de fet, la declaració d’independència de la Catalunya del futur.

Jordi Puigneró és director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del govern de Catalunya