20 anys d’Ada Colau?
Barcelona no sempre ha sigut una gran ciutat. La seva història és una combinació d’èpoques de sopor, períodes interessants i alguns fascinants períodes de glòria urbana.
Abans de l’Edat Mitjana érem una ciutat sense interès conegut, i realment en sabem poca cosa més enllà dels noms dels seus bisbes. A l’Edat Mitjana la nostra ciutat va créixer i prosperar, i va deixar un copiós rastre d’edificis i una trama urbana que configura el Gòtic i el Raval.
Després Barcelona es despista i se salta el Renaixement, que deixa molt poc rastre a la ciutat. La terrible derrota del 1714 llega la Ciutadella al bell mig del barri de la Ribera, emplaça la Barceloneta i acaba amb l’històric govern de la ciutat, el Consell de Cent.
El segle XIX és temps de glòria: pla Cerdà, Eixample, Modernisme i iniciatives cíviques úniques al món civilitzat, com el Liceu, que era l’única òpera privada del món. Ara, com sap l’Església, sic transit gloria mundi (la glòria terrenal és transitòria). La ciutat es desfonda i entra en una llarga tardor plena de grisor. Torna a ser una ciutat més.
Els anys 80 i 90 suposen una nova revolució: la gestió de la ciutat és modernitzada; el seu llegat històric passa a ser fèrriament protegit, i la ciutat és transformada a base d’obres de qualitat artística, olimpíades i ambiciosos plans per a tota la ciutat, no només circumscripcions aliades.
Alguns plans tenen un èxit descomunal. Els esforços per atreure turisme, amb l’ajuda de la gran baixada de preus dels vols, fa que es passi d’1,7 milions de turistes el 1990 a 7,1 milions el 2007. Avui el turisme dóna feina a 120.000 persones a Barcelona, segons dades de Barcelona Turisme.
Però l’embranzida dels 80 i 90 s’ha anat esgotant i la ciutat té ara el repte d’evitar un nou període letàrgic.
El debat polític a Barcelona és viu i convuls: hi ha una alcaldessa carismàtica amb un instint polític molt agut gràcies al qual domina el debat polític. La seva personalitat aclapara l’Ajuntament i l’oposició, tot i governar amb una minoria exigua d’11 regidors sobre 41.
En els àmbits de responsabilitat de l’Ajuntament, però, hi observem un gran continuisme. Les actuacions urbanístiques en marxa ja estaven programades en mandats anteriors, com la nova plaça de les Glòries i la reforma de la ronda del Mig. Pel que fa a la neteja de la ciutat, observem el mateix continuisme. El contracte i els contractistes de la neteja són els mateixos que en les èpoques Trias, Hereu i Clos.
L’alcaldessa crida a “lluitar contra la desigualtat” i denuncia l’existència -molt real- de “dues Barcelones”. Però aquesta lluita no es trasllada al pressupost 2016. Aprovat la setmana passada, preveu un increment en despesa social de 39 milions d’euros, això en un pressupost total de 2.649 milions d’euros i per a una ciutat d’1,7 milions d’habitants. La lluita es manté en el terreny de la teoria i les idees. Ho veiem quan l’alcaldessa retira el bust del rei Joan Carles I sense substituir-lo pel de Felip VI i quan rebutja celebrar la Constitució.
L’alcaldessa també prioritza lluitar contra la crisi i modificar el model turístic, però la seva actuació es redueix, fins ara, a limitar la creació de nous llits turístics segons la zona.
Tot això mentre la ciutat, malgrat tenir un pressupost i una capacitat legislativa limitada, podria fer moltes coses, com ara impulsar un model turístic modern com a motor econòmic, lluitar contra la desigualtat amb urbanisme de qualitat i equipaments municipals moderns o pensar en tots els seus barris.
També, a més, cal preparar la ciutat per al futur. Les aplicacions tecnològiques estan canviant les urbs. El turisme ja ha sigut revolucionat. Internet ha abaratit els vols i permet llogar cases de particulars en comptes d’hotels. Això ja ha fet que la Barceloneta sigui el barri amb els lloguers més cars de Barcelona.
La compra per internet canviarà la importància de les botigues físiques, n’hi haurà moltes menys, i això algun dia canviarà els barris, els carrers i el trànsit. Per exemple, avui a Barcelona hi ha supermercats que ni tan sols tenen un supermercat, com Ulabox (empresa barcelonina).
Els smartphones permeten compartir cotxes, conductors i places de pàrquing. En un futur no llunyà podrem tenir cotxes sense conductors. Això transformarà radicalment la mobilitat de la ciutat.
Aquests fenòmens són ignorats del tot per l’Ajuntament, habitualment procliu a jutjar i opinar. No hi ha ni propostes, ni declaracions, ni grups de treball en aquest sentit. Ni al govern ni en cap partit de l’oposició.
És una llàstima. Avui som una gran ciutat, però no necessàriament ho serem sempre. Recordem el pobre Rip Van Winkle, el personatge de Washington Irving. Va anar a fer una caminada per la muntanya per eludir les seves tasques a la granja. Va aprofitar-ho per fer una becaina i quan es va despertar havien passat 20 anys. Ens pot passar el mateix: si no trenquem l’actual dinàmica un dia ens despertarem i ens adonarem que hem estat dormint 20 anys sense ni saber-ho.
