Un any per redreçar el procés
Madrid“Quan vaig ser investit president, a l’estat espanyol hi havia ja un govern en funcions. Nou mesos després, quan m’hauré sotmès a una qüestió de confiança, a un debat de pressupostos i a múltiples sessions de control parlamentari, a l’estat espanyol hi continuarà havent el mateix govern en funcions que al gener”. Aquestes paraules de Carles Puigdemont en la seva qüestió de confiança el 28 de setembre resumeixen un any de comparativa entre una política catalana que va aconseguir desbloquejar-se amb la seva investidura i una espanyola encallada per la impossibilitat d’arribar a acords.
L’independentisme ha articulat el relat ajudat pel bloqueig espanyol. Ha tingut temps per redreçar un rumb desdibuixat després del 27-S, situant el referèndum al final del procés i guanyant temps per refermar la majoria parlamentària. També ha donat, segons destaquen des del Govern, solvència internacional al procés: “La imatge d’una Espanya bloquejada enfront el nostre projecte ens ajuda”, expliquen a Palau. El mateix Puigdemont va parlar en el debat sobre la seva presidència de “l’impacte negatiu en la imatge de l’Estat arreu del món”.
La cultura del pacte
El bloqueig, però, ha servit d’arma de doble tall: ha donat temps i arguments, però d’altra banda les eleccions han provocat tensions per la necessitat d’ERC i del PDECAT de diferenciar-se, minimitzades, segons els socis de Junts pel Sí, per la incapacitat dels partits espanyols per pactar. “L’any de desgavell ha consolidat les forces i l’autoconvenciment de les nostres potencialitats, amb totes les dificultats que té unir nacionalistes, republicans, i anticapitalistes”, destaca el cap de files republicà al Congrés, Joan Tardà. Fa servir un argument que els polítics independentistes han sostingut durant aquests mesos: la cultura de pacte catalana enfront a la manca de diàleg de l’Estat. “Hem pogut explicar a l’opinió pública que partits que tenen més diferències que el PP i el el PSOE han sigut capaços de posar-se d’acord, hem pogut contraposar-ho”, il·lustren a l’entorn de Puigdemont.
Un altre dels raonaments repetits durant els mesos de bloqueig és que la incapacitat de formar govern a Espanya no s’explica sense el procés català. “Si Pedro Sánchez hagués volgut, seria president”, recorden fonts del Govern, que exposen que els partits independentistes estaven disposats a donar el seu vot a canvi del referèndum pactat. La simple al·lusió al diàleg amb els independentistes ha sigut un accelerador de la caiguda de Sánchez.
El pacte entre el PP, el PSOE i Ciutadans frena qualsevol canvi de rasant en la gestió del procés. “Catalunya és la cola que els uneix”, descriu Francesc Homs, líder del PDECAT al Congrés. Xavier Domènech, portaveu d’En Comú Podem, ho veu com un dels elements que aglutina les tres forces partidàries de l’ statu quo : “Tenen la idea que el sistema no s’ha de refundar, i una de les expressions de la crisi global del sistema és el tema territorial i la necessitat de l’acceptació de la plurinacionalitat de l’Estat”, analitza.
Domènech defensa que el referèndum ha tornat al centre del procés com a conseqüència de les seves victòries el 20-D i el 26-J: “Ha modificat el debat del full de ruta: al desembre se’ns deia que el referèndum era una fase superada, i ara ha quedat incorporat”, presumeix Domènech. Homs creu que el referèndum dóna “cohesió interna”, però assegura que si una cosa ha demostrat el bloqueig i la seva sortida és que “les terceres vies queden enterrades”. I Tardà s’hi suma: “L’única oportunitat de reformar el sistema és a partir del procés constituent català”.
Unitat contra el procés
El debat d’investidura ha evidenciat que el nou govern de Mariano Rajoy tindrà dificultats per governar excepte quan es parli de Catalunya. “Tindrem un escenari de confrontació”, augura Homs, en uns mesos que Tardà veu com “una gran oportunitat” per culminar el procés. Per a Domènech, però, el PSOE necessitarà distanciar-se del PP i C’s per oferir alternatives a Catalunya, abanderant la reforma federal de la Constitució.
Rajoy encapçala un nou govern en minoria que farà servir Catalunya per apuntalar la governabilitat i intentarà continuar amb la confrontació judicial contra el procés. Puigdemont lidera un executiu que caminarà amb majoria renovada si té nous pressupostos cap a un referèndum que farà, pactat o amb la legalitat catalana, després d’haver fet efectiva la desconnexió des del Parlament. Acabat un any de bloqueig a Espanya que ha servit per redreçar el procés a Catalunya, els pròxims mesos seran, si ningú vira, els del xoc de trens.