Any olímpic

Periodista i atleta d'alt nivellComencem un any de Jocs Olímpics i sempre és motiu d’alegria per als amants de l’esport. La cita tindrà lloc del 24 de juliol al 9 d’agost al Japó, amb la seu central a Tòquio.

Venen uns mesos en què es mouran moltes fitxes, tant pel que fa als esportistes, que acaben de buscar les mínimes individuals, com pel que fa als equips, que juguen els partits del preolímpic per obtenir el bitllet d'última hora que els portarà al cim esportiu de la seva carrera.

També és una època en què es destapen escàndols d’índole internacional, com la sentència que veta Rússia quatre anys més com a país participant en esdeveniments oficials. Només els esportistes que puguin demostrar que estan lliures de dopatge hi podran participar, però sota bandera neutral.

Val a dir que, emmascarat en la filosofia olímpica del fair play, dins els despatxos i fora dels terrenys de joc es mouen molts interessos polítics i econòmics entre les grans potències mundials, que acaben desvirtuant el pur esperit olímpic que històricament va donar lloc a aquesta competició. L’única cosa que aconsegueixen amb aquests interessos és anar en contra dels seus esportistes, que haurien de ser-ne els protagonistes únics.

Com ja va passar a l'últim Campionat del Món d’atletisme a Doha, que va aixecar molta polseguera i fins i tot alguns dels principals atletes van renunciar a participar-hi per la calor extrema, a Tòquio, la seu olímpica del 2020, durant l’època en què se celebrarà la cita esportiva s’hi acostumen a enregistrar temperatures superiors als 30 graus centígrads. I no cal ser un gran expert per intuir que tots els esports que es disputin fora de pavellons en patiran les conseqüències.

S’ha acordat que la marató i les proves de marxa atlètica es desplacin 800 km al nord, a Sapporo, a la recerca d’un clima més fresc, i això ha fet enfadar molt els organitzadors que hi treballaven des del 2003. Les proves de triatló o de raid de cavall, tot i quedar-se a la seu, es veuran afectades per un canvi d’hora que obligarà els esportistes a adaptar-se fisiològicament a horaris poc convencionals.

Competir en aquestes circumstàncies condiciona inevitablement els resultats de les proves i obliga els esportistes a competir amb un estrès extra i, sovint, injust.

S’està demostrant, esdeveniment a esdeveniment, que els interessos passen per damunt de les necessitats dels esportistes: de la seva salut, cosa ben preocupant, i del seu rendiment, cosa que distorsiona els resultats i els resta espectacularitat.