Un any més incomplirem el compromís amb els infants?

Els efectes de la pandèmia en la salut dels infants del nostre país s’hauran d’estimar al llarg del 2021, quan disposem de dades oficials. No obstant, alguns estudis recents estimen que gairebé la meitat de la població infantil ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament, com també que haver d’estar tancats ha suposat un augment del risc per a la salut dels nens i nenes de famílies en situació de vulnerabilitat. Existeix una sobrada evidència empírica de com l’habitatge és un factor determinant de les desigualtats en la salut, de manera que els infants amb menys recursos socioeconòmics tenen més probabilitat de viure en pitjors condicions residencials i, per tant, de tenir un pitjor estat de salut.

En aquest sentit, una segona qüestió que comença a evidenciar-se amb la pandèmia és que les condicions dels habitatges on es va viure el confinament eren pitjors en els infants de llars en què la família té més dificultats econòmiques per arribar a finals de mes. Pel que fa als elements del confinament que amenacen la salut dels nens i nenes, els estudis que s’estan duent a terme indiquen que una quarta part de la població no té espai exterior al qual sortir (balcó, terrassa, etc.) i mostren com aquest fet genera sensacions d’aïllament i estrès en els infants. Uns altres factors relacionats amb l'habitatge que s'hi han observat són l'exposició al fum de tabac o la manca de llum natural. Un context que pot derivar en problemes d’asma, bronquitis i al·lèrgies, malalties que són més presents entre els infants de les classes més desfavorides.

Els estudis sobre pobresa a Espanya demostren que la presència de menors a la llar incrementa el risc de caure en l’exclusió social. L’habitatge és un dels indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió en la infància. El 13% dels nens i nenes que viuen a Espanya ho fan en habitatges inadequats perquè tenen deficiències en la infraestructura, absència de subministrament, amuntegament, etc.

Un tercer element a considerar en relació a la salut i a l’habitatge entre la infància és la seguretat de l’habitatge, entesa com poder tenir i mantenir una llar, un lloc on viure. Fins a l’any 2018, s’estimava que un 6% dels infants vivien en habitatges insegurs, sense títol legal, amb notificació d’abandonament o en una llar amb violència. Els desnonaments han estat fets tristament propis de la crisi econòmica espanyola durant els últims 10 anys, cosa que, malauradament, ha tingut un impacte en la vida de milers d’infants al nostre país. Ja l’any 2016, l'Unicef denunciava que, a Espanya, entre el 70% i el 80% dels desnonaments afecten famílies amb menors a càrrec. L’execució d’hipoteques el segon trimestre d’aquell any va ser de quasi 21.000 nous desnonaments. Fem números. La derivació més frapant d’aquesta situació en la salut dels infants és l’increment dels trastorns mentals, com ara l’ansietat i la depressió. Durant el segon trimestre de l’any 2020, la xifra de desnonaments va descendir a 5.534 execucions, 2.905 sobre habitatges en finques urbanes. I encara que no s’hagin executat hipoteques sobre habitatges habituals com a resultat de les provisions del decret de l’estat d’alarma, tot apunta que els efectes socials del covid-19 faran créixer el risc de perdre la llar per a milers d’infants. L’augment de demandes d’ajuts econòmics per poder pagar despeses de la llar als serveis socials i a entitats del tercer sector, juntament amb una taxa d’atur emmascarada per la injecció d’aire dels ERTO, fa pensar el que ens costarà mantenir la promesa feta als nostres infants. I novament, com ha passat en les darreres dècades, tornarem a trencar el compromís que vam adquirir fa més de 60 anys i continuarem sense estar a l’altura dels nens i les nenes.