-Doncs sí, som a Barcelona amb un afortunat. El seu nom, sisplau?
-Antoni.
-Antoni, quants diners li han tocat?
-M’han tocat cent euros.
-Miri, cent euros, enhorabona! On el va comprar, el número? El va triar vostè?
-No, ni el vaig comprar, ni el vaig triar. Resulta que aquest estiu l’alcalde de l'Escala em va convidar a pronunciar el pregó de la festa major i tothom va ser molt amable, fins al punt que els de l’administració de loteries L’Anxova Milionària em van regalar un dècim de vint euros del sorteig de la grossa, que es veu que cada any el responsable de l’administració té aquest detall amb el pregoner.
-L’Anxova Milionària, quina gràcia! En què acaba, el número?
-El número acaba en 69.
-En 69.
-Sí. Tenen una pàgina web que és Anxovamilionaria.com. En el meu cas, més aviat ha estat l’anxova centeurista, però m’ha fet il·lusió igualment, perquè és la primera vegada que em toca alguna cosa a la rifa de Nadal, i voldria aprofitar que surto per la tele per donar les gràcies a l’administració de loteria i a la gent de l’Escala.
-Ho ha sabut al moment?
-No, avui a la tarda he entrat al web de l’ARA, hi he posat el número i m'ha dit que estava premiat amb cent euros.
-I què farà amb els diners?
-He estat esperant un moment com aquest tota la vida per poder dir que servirà per tapar forats, però comprendrà que cent euros, més que per tapar forats, són per gastar a la salut de L’Anxova Milionària.
Aquesta conversa no ha existit mai, però hauria pogut produir-se, perquè tot el que s’hi diu és veritat. Avui, per primera vegada, m'ha tocat la rifa de Nadal, moderadament. Demà faré article, igualment. Moltes gràcies, l’Escala.
