Anuncis de galetes

Es prohibirà la publicitat de pastes, pastissos i pastissets dirigida a menors de 16 anys a la televisió i a YouTube per evitar l’obesitat infantil, que es veu que està disparada.

Entenc que estigui prohibit fumar als llocs públics, perquè el fum que inhala i exhala el fumeta acaba perjudicant els pulmons dels altres. Entenc que als menors se’ls prohibeixi l’accés a tòxics, com alcohol i tabac. Però entenc, com a progenitora, que el paper desagradable dels adults és limitar el menjar processat. No només el dolç, perquè les patates fregides i tota la gamma de cruixents salats és tan addictiva com la dels pastissets. I no cal dir els refrescos.

No hi fa res que no facin anuncis a la tele. Poca tele veuen, ara, els menors. El problema són els passadissos de supermercats, plens a vessar de tota mena d’invents del diable. Els que ara estan de moda, per exemple, són uns snacks salats que piquen com un dimoni. Els joves en fan concursos de resistència. A mi els divendres m’agrada compartir pizza (d’aquelles pizzes que et fan fer digestió de cobra) amb l’adlàter menor i el dissabte o diumenge les patates fregides que dic. Com sempre, la dosi és la que fa el verí.

Jo no en prohibiria els anuncis, perquè el problema no és pas que els nens, veient anuncis, sentin desig irrefrenable de galetes i els premis que hi ha a l’interior de les capses. El problema és que els pares cedeixin a les súpliques i ho comprin.