Visita d’història creativa de Barcelona

Centre de Barcelona. Quedem amb Agnès Rodríguez, presidenta de l’Aguicat, l’Associació de Guies de Turisme de Catalunya. És la més nova de les tres associacions que agrupen el sector. El pla és que ella, com a guia, em porta a fer un 'tour' entre els 'tours' de turistes que es fan sense guia oficial. Ho puc explicar millor.

A tot Catalunya s’ha instal·lat una nova forma de precarització laboral anomenada 'free tours'. Segons els amos d’aquests negocis, es tracta de fer una “ruta inversa”. És a dir, tu quedes en un lloc a una hora i et poses a seguir el teu guia. De franc. Si t’agrada, li pagues una propina. Part d’aquesta propina, esclar, va a l’empresa. Per fidelitzar, et solen fer una 'free' foto que pengen 'free' al Facebook. I ja tenen el teu contacte per a altres ciutats, altres visites...

Els guies poden ser qualsevol cosa. Però sobretot han de tenir el perfil idoni per a l’economia col·laborativa: “Ser apasionados y con un don para contar historias de manera cautivadora”, tal com explica la web de Sandeman a la pestanya on pots demanar feina.

Són fàcils de trobar: ocupen tot l’espai disponible del Gòtic amb intervals de pausa de quinze segons. “Ho tenen negociat per no xocar –m’explica l’Agnès–. Arriba a haver-hi sis creuers per hora voltant pel Gòtic”. Li pregunto si tenen cap contacte professional o personal amb els 'free', i em diu que no, i que ells van tranquils perquè no és il·legal anar en grup per la ciutat. “I com que oficialment no cobren, no és una activitat professional”. M’explica que “a Barcelona hi operen vuit empreses de 'free tours', que, a més, són de fora del país i no cotitzen aquí”.

Els primers me’ls trobo en un estanc on venen caganers. “Espanya és un país plurinacional i una de les diferències culturals és aquest pagès que es diu 'the shitter'". Riuen. A la plaça del Rei hi ha la Susi. És una noia motivadissíma que té un públic anglosaxó i explota aquesta fascinació per la foscor religiosa dels catòlics. Els ensenya una fotocòpia del retrat de santa Àgata i els explica com li van tallar els pits fent onomatopeies sagnants. "Slaixxxx", "Ahhh", "Ohhh". Quan els té espantats, els diu: “I aquí, d’estil colonial, la seu de la Inquisició! [Arxiu de la Corona d’Aragó]".

Arriben el maleït grup de ciclistes-turistes. La 'free' guia diu: “Aquí mateix es fa una tradició catalana que es diu castellers”. I per posar-hi emoció: “En els últims cinc anys dos nens han mort fent-ne”. “Oooh! Ah, dangerous!”

Cadascú explica el que vol, que per això és un 'free tour'. Un diu que “Isabella” no va canviar de camisa fins a guanyar els “moors”. Altres criden l’atenció sobre les diferents banderes a Sant Jaume. Parlen de jueus cremats a la plaça, d’indis al Tinell plens de cadenes... Un guarda ens diu que fins i tot hi ha qui explica que a la font de l’Arxiu van batejar-hi Colom. Es tracta de donar al turista el que vol trobar.

Romanticisme, sang, obscurantisme, intolerància, emoció... Aquest setembre s’ha d’aprovar el “decret de guies de turisme” que actualitza i especialitza les habilitacions per als guies oficials. “Però els 'free' no crec que els puguem regular”, es plany l'Agnès.