Antònia, la solució tampoc és no votar

“Destrueix l’exèrcit rosa”, et pot dir la carta que t’ha tocat. I llavors, quan tires els daus i mous tropes, no conquereixes cap territori, només fots el de l’exèrcit rosa. Però vet aquí que el de l’exèrcit rosa, que aviat s’adona que l’estàs buscant, pacta amb el de l’exèrcit groc, que vol, justament, els territoris africans que ell li pot cedir, a canvi d’evitar la pròpia extinció. Això és el Risk, un joc, però ara també és la política. La política del “que us bombin”.

Tu votes, però com que ells pacten, i pacten com qui juga al Risk, el vot no serveix de res, perquè, a sobre, en Gatius, a una setmana de les eleccions, et diu que no pactarà amb en Romagosa, i unes hores després del resultat electoral ja els veus al llit.

Puc votar en clau independentista, en clau d’esquerres i independentista, que un senyor de megadretes pactarà amb el senyor megacomú i el meu vot no haurà servit de res. Ni al Risk m’hi jugo tant. Avui, no sé si seguiré anant pel carrer Pelai i veuré aquelles rodonetes blaves, primitives, pintades a terra, de quan no tens diners per fer un mur de pedra seca, que no trepitja ningú, ni els que traginen burres plenes de roba de les botigues.

Puc dir que no votaré mai més ningú, perquè no serveix per a res, perquè ells, per la pastarrufa, i pel “llegat”, calli, calli, que deixen, s’ajuntaran amb qui calgui, que és una manera bona d’explicar la prostitució. Però això tampoc em serviria de res. Si ningú vota, si “no els vota ni el tato”, que diem al bar, els votaran els seus. I llavors encarà els resultarà més plaent la feina de repartir-se els canapès.