L’ús de mascaretes i gel amb garanties

Tant a Catalunya com a Espanya continuen incrementant-se el nombre d’infectats per coronavirus, ja sigui per irresponsabilitat o per desconeixement en no respectar les mesures bàsiques: posar-se la mascareta, rentar-se les mans amb freqüència i mantenir la distància de seguretat.

Si parlem de garanties, el sabó per rentar-se les mans i la distància social no comporten més atenció que simplement ser aplicats com està previst. Si ens centrem en el gel hidroalcohòlic i les mascaretes pot semblar que la situació ha d’estar absolutament controlada després del caos que vam viure al principi de la pandèmia, però lamentablement no és així.

La nostra legislació estableix una diferència entre productes qualificats com a producte sanitari (PS) i producte no sanitari. En els PS, la composició, elaboració, distribució, inspecció i venda està sota el paraigua de control de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). En els no considerats producte sanitari és el fabricant qui garanteix que compleixen la normativa específica de fabricació i etiquetatge, i el control no depèn de l’AEMPS.

En el cas de les mascaretes, cal recordar que les quirúrgiques (PS) poden adquirir-se en qualsevol establiment empaquetades i que només les farmàcies en poden vendre sense envasar, subministrant-les en un format que garanteixi la seva protecció davant de la contaminació abans del seu ús. Pel que fa als gels, només els PS garanteixen la concentració necessària dels principis actius virucides autoritzats per l’AEMPS, ja que han demostrat la seva eficàcia i poden ser etiquetats com a desinfectants virucides. Els gels que no són producte sanitari no poden utilitzar en el seu etiquetatge aquests termes (virucida i desinfectant), perquè no ho són, i els ciutadans hauríem d’assegurar-nos-en abans del seu ús.

On hi ha el problema? D'una banda, en la quantitat de mascaretes que no compleixen la normativa i que es distribueixen, generalment en tota mena d’establiments que no disposen de professionals que puguin verificar els certificats de qualitat, ni aconsellar sobre el seu ús correcte, ni compten amb una cadena de distribució controlada que avali el tractament adequat perquè els productes arribin al ciutadà en perfectes condicions. De l’altra, en l’ús de productes no desinfectants que passen com a tals perquè el ciutadà sovint no està suficientment informat o aconsellat i es fixa quasi en exclusiva en el preu.

L’AEMPS té publicada a la seva web una relació de més de 70 productes sanitaris, entre ells mascaretes, que no compleixen la regulació. Això ens porta al fet que la qualitat i l’ús correcte dels elements de protecció no està totalment garantit. La solució implica que les administracions hagin de treballar per detectar els incompliments –com ja s’està fent–, per controlar amb rigor la importació, per millorar la informació i per aplicar sancions per delicte contra la salut pública, a tots els que intervenen a l’hora de posar en mans del ciutadà articles que no reuneixen les garanties de qualitat necessàries, posant en risc la salut de la població. Les administracions també han de forçar en la distribució l’ús de cadenes en què es garanteixi i controli la conservació de la qualitat del producte. Finalment, al punt de venda, han de controlar que els productes compleixen la normativa corresponent, i obligar als que els ofereixen als clients a explicar que són productes homologats per a la protecció o desinfecció i les condicions d’ús i rebuig correctes. Cal fer-ho per la salut de tots en primer lloc, però també pel benestar socioeconòmic.

Com a ciutadans, ¿quin establiment ens garanteix que el producte que comprem és 100% segur i adient? Parlaré d’un dels que ho fan, la farmàcia: la seva cadena de distribució està certificada amb estàndards per a medicaments, els més rigorosos. La farmàcia està sotmesa a controls continus de Sanitat, dels mateixos col·legis de farmacèutics pel que fa als productes sanitaris, i de les autoritats de consum pel que fa als productes que no són definits com a productes sanitaris. Cap altre establiment públic està més controlat, i és així perquè la farmàcia és un establiment sanitari que dispensa medicaments i productes sanitaris, instruments que incideixen en la salut de les persones. Els equips de professionals de les farmàcies informen i formen sobre el seu ús i manipulació correctes per aconseguir el màxim efecte protector amb el mínim risc.

Només hi ha una cosa pitjor a no protegir-se: creure que s’està protegit sense estar-ho. D’aquí la importància de les garanties que la farmàcia ofereix. L’arribada de la tardor i l’inici del curs escolar suposen una nova etapa que posarà a prova la nostra capacitat de controlar l’expansió de la malaltia. En aquest context, una protecció amb garanties és fonamental.