Mentides, veritats i sentències judicials

ÉS MENTIDA que la directora general Gemma Domènech comparés la presó de Romeva amb l’horror que van viure els deportats a Mauthausen, i és veritat que el record a Raül Romeva venia a tomb perquè el conseller empresonat va col·locar fa dos anys la placa davant la qual es desenvolupava l’acte. La ministra marxa perquè no tolera que diguin “presos polítics” davant seu. Però en els temps que vivim, el relat interessat s’imposa sobre la veritat, per més que el vídeo de la seqüència estigui a la lliure disposició de tothom a les xarxes. Passa igual amb la qualificació de “cop d’estat” o de la situació de “fugat”, que repetides amb èmfasi generen prou gravetat per, sense cap sentència, impedir que algú es presenti a unes eleccions. Fins que la mateixa justícia espanyola es veu obligada a admetre que la candidatura de Puigdemont, Ponsatí i Comín el 26-M és perfectament vàlida.