Les religions a l’escola

El pla pilot per a l’ensenyament de la religió islàmica a les escoles catalanes ha fet aparèixer els vells dimonis familiars: la ultradreta ha reaccionat amb xenofòbia, mentre que l’esquerra ha recordat l’objectiu d’una escola pública lliure de religions. S’activen antics reflexos: ens van ensenyar la religió com un contracte d’adhesió, sota penes d’infern en cas d’incompliment, de manera que ens van fer confondre la transcendència amb el catecisme. En el cas d’Espanya, el matrimoni Església-Franco va deixar la religió desprestigiada en un bàndol polític per unes quantes generacions. A Catalunya no tant, perquè una part de l’Església va ser companya de viatge de l’antifranquisme, però el fet religiós coneix una de les indiferències més fortes d’Europa. I malgrat tot, la persona sent. Sent que és. Que tot el dia està fent i no para. Però quan para i medita (activitat en augment exponencial) nota que és. I potser es planteja si no l’han fet viure en un reduccionisme empobridor.