El policia que no entenia "ensenyament concertat"

Enmig de les mentides que se senten cada dia al judici als presos polítics, també brillen moments de veritat, d’aquells que retraten persones, com ahir el jutge Marchena quan va advertir que "els somriures irònics també estan prohibits". O que retraten el dipòsit cultural profund d’una societat. Aquest dimecres un advocat de la defensa preguntava a un responsable policial com és que havien entrat en una escola si era de titularitat privada: "No va veure un rètol on hi deia «Ensenyament concertat»?" Resposta: "No, no el vaig veure, però no és la meva llengua i no l’hauria entès". "No és la meva llengua" respon a la curiosa idea que Catalunya és Espanya però el català no. No cal ser català per dir-li a aquest oficial que si no és capaç de fer la traducció d’"ensenyament concertat" és que és un mal policia. Però en realitat, quan deia "i no l’hauria entès", estava dient "i no tinc per què entendre’l".