Gent gran fent cua al carrer per vacunar-se

Primer de tot vull deixar clar que besaria el terra de qualsevol hospital públic i de qualsevol CAP d’aquest país. Després d’haver passat uns anys als Estats Units i comprovar de prop l’angoixa vital i la ruïna econòmica que causa a tanta gent la falta d’una cobertura sanitària pública, vaig tornar encara més convençut que en matèria de sanitat no sabem el que tenim, i ho repeteixo cada vegada que tinc una ocasió de fer-ho.

Ho trec a la conversa a partir de la meva experiència amb la doble vacunació de la grip i el covid. Trec el mòbil, entro a l’aplicació i en un moment obtinc dia i hora per al cap de quatre dies. Perfecte. Arribo a lloc a l’hora convinguda i hi ha una mica de cua. No passa res. Excepte que la cua s’allarga més de mitja hora i s’ha de fer al carrer, perquè l’avantsala de la consulta és un passadís molt estret amb un sol banc. El dia és especialment ventós, la vorera del carrer d'Alí Bei és a l’ombra, fa fresca, hi ha gent gran amb bastó o caminador i alguns comenten que més que venir a vacunar-se de la grip sembla que hagin vingut a agafar un constipat.

Ho explico al personal que finalment em punxa i em diuen que no hi poden fer res. Me’n vaig al taulell d’atenció a l’usuari on demano de parlar amb la direcció del CAP. Amablement, em diuen que no és possible però que em trucaran. En efecte, em truquen un parell d’hores més tard per dir-me, igual d’amables, que no tenen més espai i que no hi poden fer res. Em costa de creure que no hi hagi una millor manera de racionalitzar l’atenció. Saben quanta gent i a quina hora vindrà cada dia. Sense anar més lluny, l’any passat la vacunació la van fer en l’edifici que tenen davant per davant, amb la seva modesta però suficient sala d’espera. La persona que em truca em diu que l’únic que puc fer és presentar una reclamació. Doncs ja està presentada.