Un amic en fa seixanta

L’altre dia em van demanar un vídeo de felicitació per a un company d’escola que en feia 60. Vistos des de les dècades anteriors, els seixanta són un horror sense pal·liatius, perquè ja costa molt més maquillar-los amb les reinvencions vitals dels quaranta o els cinquanta. I malgrat tot, el meu amic està en forma, i més li val, perquè té importants responsabilitats públiques entre mans. N’hi ha més dels que sembla en aquesta situació, gent que treballa rebent les mateixes empentes de la velocitat digital que tothom, que tenen fills que ja tenen problemes d’adults (també hi ha la variant de fills adolescents), que se sorprenen perquè es troben donant voltes a la vida que els queda més sovint del que semblaria, i que gestionen el present amb la calma sàvia del que ja sap de què va això, mentre lamenten que, precisament perquè ho saben, no puguin evitar que es fotin alguna galeta els més joves entusiastes de la velocitat digital.