En l’adeu a Pau Donés

Al diari d’avui hi trobareu articles sobre Pau Donés molt més fonamentats que no pas aquesta columna, però no me’n vull estar. En Pau Donés va venir al plató de l'ARA el novembre del 2018 a dir que s’aturava, i aquell dia va fer un gran desplegament d’humanitat senzilla amb tothom que se li va acostar a saludar-lo. Mesos abans, havíem compartit escenari en un acte sobre el càncer de còlon en què ja no van ser a temps que es trobés amb en Carles Capdevila, amb qui havia coincidit a la Vall d'Hebron. Va adreçar consells plens d’humor als sanitaris sobre què n’espera un malalt del tracte en un consultori. Anys abans, ens havíem trobat casualment pel carrer, a Nova York, on en Pau Donés havia anat a gravar un disc. Sempre cordial, intens, triomfador amb els peus a terra, però amb el posat d’una persona que buscava fer la comunicació fàcil. Si alguna cosa li va pujar al cap va ser la felicitat que veia en els que li agraïen la seva música.