Adeu a un home compromès i elegant

Ha mort Lluís Juste de Nin, una d'aquelles persones que omplia d'elegància personal l'espai que ocupava. Encara que no sabessis qui era, et fixaves en aquella melena blanca, llarga, espessa, acompanyada d'un bigoti que s'eixamplava amb el somriure amb què acostumava a saludar i mantenir converses. Unes converses que eren de tot menys de compromís, sobretot en els anys d'aproximació a l'1 d'Octubre. Després, et sorprenia la quantitat de vides que cabien en la seva vida, de dissenyador de moda a Armand Basi a dibuixant de còmic, passant per la militància política en la clandestinitat de la dictadura i en la democràcia, amb el llapis com a arma d'atac. Per temps que passés entre trobada i trobada, la conversa es reprenia amb la cordialitat dels coneguts. Semblava que sempre estigués barrinant què més podia fer per la llibertat de Catalunya, i no amagava la frustració que li provocava el joc ras i el vol gallinaci, tan poc elegants.