Antisemitisme

Està fet d'odi als jueus de manera general i indiscriminada per forts prejudicis contra la seva cultura i religió. Malgrat que en sentit etimològic hauria d'incloure altres pobles semites, com ara àrabs, etíops o assiris, el terme es fa servir des de finals del XIX per referir-se només als jueus.

Com tota forma de racisme, no té cap justificació moral però sí que hi ha raons sociològiques que expliquen que tota mena de pobles -incloent-hi el català-, quan han conviscut amb comunitats jueves al llarg de més de dos mil·lennis, han sigut més o menys antisemites.

El poble jueu és un paradigma de capacitat de conservar la identitat en la diàspora. Això li ha donat el gran privilegi de veure el món des de diverses cultures, llengües i religions, però també l'ha fet molt vulnerable.

Tota minoria que viu inserida dins un altre poble sense integrar-s'hi corre el risc, quan van mal dades, de ser víctima de terribles atrocitats.

Però l'adjectiu antisemita passa a sertrampós quan titlla tota mena de reaccions contra l'Estat d'Israel. Acusar d'antisemita l'antisionista és una estratègia èticament obscena que arriba a fer servir el patiment de la víctima com a coartada del botxí.

Fins i tot amb crims com els de Merah no és prudent fer sinònims els dos termes. És evident que res del que passi, per exemple, a Gaza els fa menys repugnants, però sí que explica el pòsit d'odi que pot convertir en monstre un ésser humà. I n'és, per tant, responsable en un cert grau, per petit que sigui, que forma part del problema.