4/11: Antisemites

Les pintades antisemites, amb simbologia neonazi, que han aparegut a Barcelona després de les manifestacions contra les mesures per la pandèmia són una demostració que el món té poca memòria i el feixisme poca imaginació. Poca memòria del món? Sí, perquè la història del segle XX ens va demostrar que l’antisemitisme genera, a través dels crims contra el poble jueu, crims contra la humanitat. És a dir, contra tots. Reaccionem com si l’antisemitisme fos un problema només per als jueus. Quan és un problema també per a tota la resta, per a la humanitat. Ens fereix a tots. Una pintada antisemita fa cent anys podia ser retòrica. La mateixa pintada, ara, es proclama hereva explícitament d’una herència criminal. Poca imaginació, el feixisme? Sí, perquè quan parla del seu ordre nou –que és de fet l’ordre més vell, el de la força bruta, l’anterior a la Il·lustració i a la modernitat- no és capaç d’imaginar un altre adversari que el jueu. Amb el pilot automàtic. Un jueu inventat en el qual concentra tot allò que odia, simple i caricaturesc. L’enemic de sempre, no cal buscar-ne cap de nou. Aquest ja els serveix, perquè se l’han construït a mida. Fan pintades contra aquest jueu de paper que s’han inventat. Però qui rep són les persones de carn i ossos.