El pas de la DANA per València deixa darrere seu no només vides humanes, milers d’habitatges, cotxes i infraestructures destrossades i moltes localitats que s'hauran de reconstruir, sinó també la sensació, per a molts, de la falta de protecció i resposta per part de l’estat. És un sentiment d’orfandat explicat per la inexperiència –i per la incompetència– en la gestió de catàstrofes similars, la gestió –i confusió– de les competències per nivells de govern i, sobretot per la lluita d'egos polítics, que han prioritzat la seva imatge pública per sobre d'una imprescindible actuació discreta en aquests casos.
Però si bé la gestió de la crisi als primers moments és més que criticable i haurà de ser analitzada i avaluada els mesos que venen, la resposta a les conseqüències econòmiques i laborals de la DANA ha suposat un gran canvi en comparació amb tragèdies anteriors. Des del Govern central s’ha activat un paquet de resposta immediata, amb un valor global de més de 10.000 milions d’euros, que es destinarà principalment a ajuntaments, empreses i residents dels gairebé cent municipis afectats per la DANA. S’inclouen accions com ajuts directes a les famílies afectades, un augment de les quanties de l'ingrés mínim vital o les pensions no contributives, o l’exempció del pagament d’impostos com l’IRPF, l’IBI o l’IVA. I un “escut laboral” que inclourà ERTO per força major i cessament d'activitat per a autònoms, així com permisos retribuïts i no recuperables per tenir cura de familiars afectats. Per part seva, la Generalitat Valenciana també ha anunciat diverses mesures, com per exemple 250 milions d’euros per pagar 6.000 euros als afectats, de forma directa i sense burocràcia.
Els plans de resposta immediata aplicats a altres països, després de desastres naturals com la DANA, mostren com garantir l’estabilitat d’ingressos de les famílies i les seves feines ajuden a mitigar l’impacte econòmic i social d’una desgràcia. A Espanya tradicionalment no hi ha hagut mecanismes de protecció específics que permetin una resposta ràpida i estructurada. Però la pandèmia de la covid-19 va suposar un punt d’inflexió. A diferència de l’actuació en crisis anteriors, com la del 2008, la resposta de l’administració, mutualitzant els riscos i mancomunant els costos de la crisi, va fer que l’economia espanyola es pogués refer més ràpidament del xoc de la pandèmia. Un exemple van ser els ERTO, destacats per l'OCDE com una bona pràctica per a la recuperació econòmica després d’una crisi.
Ara cal consolidar i formalitzar aquestes mesures, en previsió que fenòmens naturals similars puguin ser cada cop més freqüents. Cal simplificar els procediments de sol·licitud en un sistema altament burocratitzat, i en un context en què els problemes de comunicació i la falta de documentació poden dificultar processos que normalment ja són complicats. Cal treballar per millorar els sistemes d’informació, per tal de poder automatitzar el màxim de processos possibles, i enfortir la col·laboració entre diferents nivells de govern. I també, cal garantir l’avaluació constant d’aquests ajuts i mecanismes per garantir-ne efectivitat i reduir els colls d’ampolla.
Donar una resposta ràpida i efectiva en l'àmbit administratiu i laboral en el context de la DANA suposa no únicament reduir l’impacte econòmic que aquesta catàstrofe pugui tenir a llarg termini, sinó contribuir també a restaurar i enfortir la confiança que la ciutadania té en el sistema polític en el seu conjunt, si volem que després de la tempesta vingui la calma i no l'antipolítica.
