Anticonceptius: i ells, què?
Ales dones se’ns ha fet assumir el gran pes de la responsabilitat dels anticonceptius. Quan arribem a l’edat de començar a tenir relacions sexuals, se’ns convida a anar al ginecòleg i, especialment si tenim parella estable, se’ns recomana que prenguem pastilles anticonceptives. Aquesta és una pràctica que entenem gairebé com a obligatòria i sobre la qual plantegem poques preguntes perquè hem vist com la duien a terme tantes dones de generacions anteriors: pastilles, DIU, pegats i condons han estat una cosa habitual en les seves vides sexuals. I així, de generació en generació, hem anat assumint un pes i una responsabilitat dels quals els homes quedaven alliberats, en la gran majoria dels casos. Més de cent milions de dones utilitzen mètodes antinconceptius arreu del món, des de l’adolescència fins ben bé passats els 35 anys; és a dir, durant més d’una dècada.
Però, més enllà d’haver assumit la responsabilitat dels embarassos no desitjats, hem de lidiar amb els efectes negatius de les pastilles anticonceptives. Recentment, l’Institut Karolinksa d’Estocolm ha realitzat un estudi amb més de tres-centes voluntàries. De manera anònima i aleatòria a algunes se’ls administrava placebo i a d’altres anticonceptius. Doncs bé, els resultats que acaben de publicar confirmen els efectes secundaris de les pastilles: alteracions en l’estat d’ànim, baixades en el nivell d’energia, falta d’autocontrol, empitjorament físic, tendència a la depressió, risc de trombosi, inflor, nàusees o augment de pes.
L’anticonceptiu masculí existeix i és al mercat: entre d’altres, una injecció amb més d’un 95% d’efectivitat que costa uns 10 dòlars, té una durada d’uns deu anys i els efectes secundaris són menors que en els anticonceptius femenins. El cas és que les farmacèutiques, en la majoria dels casos dirigides per homes blancs de mitjana edat, no semblen estar interessades a invertir-hi. Quan podrem dir que la responsabilitat anticonceptiva està repartida amb els homes?
