Una noia de 19 anys ha estat incapacitada de per vida per anar a una manifestació el febrer passat: va perdre un ull a la protesta per l’empresonament de Pablo Hasél. El Centre per la Defensa de Drets Humans Irídia es querellarà contra l’agent que va disparar el projectil i contra el comandament responsable de l’equip. Es parla de mala praxi perquè els projectils de foam no reboten i el tret és de màxima precisió, així que si va impactar en un ull, es va haver d’apuntar al cap, cosa antireglamentària, segons Irídia. Quan va rebre el tret, la jove diu que era lluny de la manifestació, ja de retirada i molt lluny dels agents. Quina és la justificació per a aquest tipus d’actuacions policials?
Des de la Transició, les bales de goma i les de foam han ferit de gravetat almenys 44 persones i n’han matat 23 -quinze d’aquestes morts van ser de subsaharians que intentaven arribar a Ceuta el 2014-. Amb el de la jove són almenys 12 els ulls que s’han mutilat des de l’any 2000. És cert que els projectils de goma són menys precisos i més lesius que els de foam i per això ja no s’utilitzen a Catalunya ni al País Basc. Els organismes de drets humans demanen l’extensió d’aquesta prohibició a tot l’Estat però potser això no és suficient. És el moment d’abandonar un tipus d’armes que són capaces de lesionar permanentment si es disparen a qualsevol part del cos a menys de deu metres. I més quan els cossos policials són sistemàticament exonerats de la seva responsabilitat a l’hora d’exercir la força. Se suposa que el foam permet seguir el rastre d’un tret fins a l’arma que el va disparar i la persona que la fa servir. Però des d’Interior es neguen a confirmar la identitat del policia que va mutilar la jove.
I aquesta és una pràctica sistemàtica. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat fins a quinze vegades Espanya per maltractaments o tortures realitzades per policies o per manca d’investigació en aquest tipus de casos. Per tant, no es tracta només de repensar el tipus d’armament sinó tot el model de seguretat. La CUP s’ha sumat a aquesta petició dels organismes de drets humans i ho ha posat com a condició per donar suport al nou Govern: l’horitzó seria la mateixa dissolució de la unitat antiavalots. En qualsevol cas, l’accent s’ha de posar en la rendició de comptes, que sigui possible controlar l’acció dels antiavalots de manera independent del govern de torn o de la mateixa institució policial.
Vigilar els que controlen les manifestacions és un element bàsic perquè sigui possible l’exercici del dret a la protesta. Una protesta que es va fent més necessària a mesura que avança el model neoliberal. La solució no pot ser més repressió o una repressió més brutal, sinó més democràcia. Que puguin produir-se les lluites necessàries per canviar les condicions de vida, és a dir, menys policia i menys armes i més despesa social i més distribució de la riquesa.
