Alemanya s’està girant contra Rússia?

Aquestes últimes setmanes, Alemanya ha ajudat a salvar el principal líder de l’oposició russa, Aleksei Navalni, i ha assenyalat Moscou com a responsable del seu enverinament; ha posat la catifa vermella a Svetlana Tikhanóvskaia, la líder de l’oposició bielorussa que va intentar derrocar un dels règims satèl·lit de Rússia, i ha acusat el país d’orquestrar un assassinat en territori alemany. I, per si no n’hi hagués prou, ara promou la imposició de sancions a funcionaris russos.

Tot plegat sembla acostar-se força a una confrontació i fa palès un canvi de rumb decisiu per part d’Alemanya. El país abandona la posició que ha mantingut durant dècades, un plantejament amb què buscava fomentar una relació més productiva amb Rússia tractant-la amb amabilitat. ¿Es pot concloure, doncs, que Alemanya s’està girant contra Rússia? ¿O bé no ens hem de prendre gaire seriosament l’antagonisme de les últimes setmanes?

Aquesta estratègia de dècades d’Alemanya, coneguda com a Wandel durch Annäherung (“canvi a través de l’acostament”), va sorgir als anys 60 per rebaixar les tensions de la Guerra Freda. El plantejament que hi havia al darrere era clar: si Alemanya fomentava el progrés de l’economia i la societat civil russes, el país es modernitzaria i esdevindria més democràtic i cooperatiu. L’existència de forts lligams econòmics reduiria el risc d’un conflicte armat i proporcionaria influència política a Alemanya.

L’estratègia es va sostenir durant decennis. Tot just el 2008, el ministre d’Exteriors (Frank-Walter Steinmeier, actual president d’Alemanya), va anunciar una “associació per la modernització” que perseguia el “gran objectiu” d'“un ordre pacífic europeu que s’estengui des de l’Atlàntic fins a Vladivostok”. Segons Steinmeier, el projecte havia de servir “l’interès comú dels ciutadans de Rússia, d’Alemanya i de tot Europa”.

Tot i això, quan Vladímir Putin va virar cap al nacionalisme revisionista i va reforçar l’autoritarisme amb què regia el país, aquest plantejament va començar a mostrar-se molt menys eficaç. Arran de la invasió russa de Crimea el 2014 i del ciberatac al Parlament alemany perpetrat un any després, les relacions entre els dos països es van deteriorar substancialment. Des d'aleshores, Rússia ha sembrat la desinformació per tot Europa, ha intervingut a Síria i ha alimentat el conflicte de Líbia.

A mesura que Rússia protagonitzava actes il·lícits, el lema del “canvi a través de l’acostament” semblava cada cop més buit. Molts consideraven que els seus partidaris eren ingenus o es deixaven guiar per la ideologia (o alguna cosa pitjor). Entre la classe política alemanya creix la desil·lusió i la indignació, en particular en la cancellera Angela Merkel, que, en la seva visita al llit d’hospital d’Aleksei Navalni, va mostrar el seu parer amb una franquesa inusitada.

Per tant, la nova estratègia de confrontació alemanya no ens hauria d’agafar del tot per sorpresa. “No hi ha dubte que l’enverinament de Navalni ha estat un catalitzador”, em comenta Liana Fix, la directora del programa d’afers internacionals de la Fundació Körber. Fix explica que, lluny de marcar un punt d’inflexió en el tracte que Alemanya dispensa a Rússia, la reacció a l’enverinament de Navalni ha posat al descobert fins a quin punt s’han deteriorat les relacions.

Tanmateix, en política exterior les velles tradicions no s’esfumen tan fàcilment. El canvi a través de l’acostament encara és sagrat en alguns sectors del Partit Socialdemòcrata alemany i en molts estats federats de l’Est. Moltes empreses alemanyes, en particular les que operen als mercats de l’Est d’Europa i de l'Àsia central, són igualment fermes partidàries de mantenir bones relacions amb Rússia, com també ho són els sectors més afins a l’empresariat de la Unió Cristiana Demòcrata.

El cert és que a Alemanya regna la divisió pel que fa a l’actitud que cal adoptar davant de Rússia. Aquestes últimes setmanes, les veus més bel·ligerants han pres més relleu, però el país no capgirarà la seva relació amb Rússia, almenys no de moment.

Si hi ha un assumpte que ho fa palès és el debat sobre el gasoducte Nord Stream 2. Aquest projecte d’11.000 milions de dòlars que s’estén des de la costa russa, prop de Sant Petersburg, fins a Alemanya és un monument a la relació especial que uneix els dos països. A nivell internacional, però, el projecte topa amb una oposició frontal.

Per als Estats Units i la majoria de països europeus, és un altre intent flagrant d’expandir la influència russa més enllà de les seves fronteres. Ucraïna i els veïns europeus a l'est d’Alemanya consideren que proporciona a Rússia un element perillós amb què pot controlar el subministrament d’energia a la regió.

A l’interior d’Alemanya, fa temps que creix l’escepticisme envers el projecte, un sentiment que ha aflorat sobtadament amb l’enverinament d’Aleksei Navalni. Va semblar que Heiko Maas, ministre d’Exteriors, posava el projecte en qüestió a l'afirmar: “Espero que Rússia no ens obligui a canviar de parer pel que fa al Nord Stream 2”. Eren les primeres declaracions contràries al projecte d’un membre de l’executiu i, en lloc de rectificar-les, la cancellera Angela Merkel hi va donar suport.

Però d’aquí no va passar. Segons sembla, el govern s’ha fet enrere i el projecte tira endavant. Tot i que se’n podria interrompre l’execució, suposaria incórrer en riscos considerables. En primer lloc, és probable que s’hagués de fer front a una caríssima demanda a mode de represàlia. D’altra banda, hi ha les inevitables repercussions polítiques. Però ―tal vegada més important― aturar la construcció del Nord Stream 2 seria un senyal clar i inequívoc que Alemanya ha decidit girar-se contra Rússia.

De moment, Alemanya opta per una altra via: busca el suport dels seus socis europeus. Dilluns, els ministres d’Exteriors de la Unió Europea van aprovar la proposta ―presentada per Alemanya i França― d’imposar sancions a funcionaris russos sospitosos d’haver enverinat Navalni. Convertir la qüestió en un afer europeu és una jugada intel·ligent. Putin té l’objectiu de dividir la Unió Europea, que ara té l’oportunitat de respondre amb una sola veu.

Ara bé, Alemanya no podrà desfer tot el camí que ha recorregut. Pot ser que la confrontació ja hagi arribat massa lluny. És improbable que Putin oblidi o perdoni les accions de les últimes setmanes. En un moment en què Rússia ha de fer front al coronavirus dins de les seves fronteres i a conflictes entre els seus països veïns, els seus pròxims moviments són del tot imprevisibles. Alemanya faria bé d’estar preparada... i de saber com hi respondrà.

Traducció: Ignasi Vancells Mora

Copyright The New York Times