La nova normalitat i els valors feministes

"Penso que quan parlem de la desigualtat de gènere, de racisme, dels drets LGTBI o dels drets dels animals, estem parlant de la lluita contra la injustícia. Parlem de la lluita contra la creença que un país, un grup, una raça, un gènere o una espècie té el dret de dominar, controlar, emprar i explotar un altre amb impunitat”. Amb aquestes paraules va començar Joaquin Phoenix el seu discurs en recollir el premi a millor actor en la darrera edició dels Oscars de Hollywood pel seu treball a la pel·lícula Joker. Era el 10 de febrer de 2020. A Wuhan es comptabilitzaven 813 morts pel covid-19 des de l’inici de la pandèmia mentre que a l’estat espanyol es detectava el segon cas de coronavirus a Mallorca. El relat i el canvi radical que han pres els esdeveniments internacionals en els següents tres mesos l’hem viscut i patit tots en primera persona. I, malgrat que el procés de desconfinament ja ha començat, no tenim certeses sobre el que encara ens espera.

La rellevància del discurs de Phoenix en aquest moment d’inici de tornada a algun tipus de normalitat pren un nou protagonisme per dos motius. El primer, perquè les paraules de Phoenix remeten als valors que fonamenten el pensament feminista en un altaveu, el dels premis Oscar, que arriba a milions de persones d’arreu del món. El segon, perquè aquest discurs va ser fet en aquest temps entremig, entre l’inici de la pandèmia i el sotrac a la confortabilitat del Primer Món, posant sobre la taula que la necessitat de reinventar-nos basant-nos en els valors del feminisme és una qüestió que arrosseguem des de fa dècades. Evidentment, el discurs de Phoenix no és nou. L’ecofeminisme que neix als anys setanta de la mà de l’escriptora feminista Françoise d'Eaubonne assenta les bases d’una branca del feminisme que reclama relacions igualitàries i justes a tots els nivells –el social, el polític, l'econòmic, el mediambiental–, ja que relaciona la lògica del patriarcat amb la del capitalisme i les diferents formes d’explotació de la naturalesa i el món animal. Arran de la crisi del coronavirus l’antropòloga madrilenya i ecofeminista Yayo Herrero ho ha dit clar i resumit: l’economia convencional està en guerra amb la vida.

Que la crisi del coronavirus no és només una crisi sanitària és de tots sabut. És la implosió d’una forma d’organització econòmica, amb les relacions de domini i explotació a petita o gran escala que la sustenten, que posa en relleu que desafiar la natura només ens aboca a la nostra pròpia extinció. És per això que aquesta crisi ha de servir necessàriament per posar les bases d’una nova manera de relacionar-los i que el procés de transformació feminista, que en els darrers temps ha aconseguit fer algunes passes endavant importants, ha de ser vist com la clau d’aquesta transformació pel simple fet que els valors que el sustenten tenen en compte la vida i la justícia per sobre de la lògica del diner. En la crisi mundial que estem vivint, i amb la vista posada en com retornarem a les nostres vides anteriors al confinament, els valors del feminisme s’albiren, al meu parer, com l’única possibilitat realista d’encarar una nova normalitat.

En les darreres setmanes s’ha parlat en diferents mitjans de comunicació de les accions dutes a terme pels països en què s’han produït un menor nombre de morts pel covid-19 i una millor contenció de la pandèmia. Es destacava el fet que set d’aquests països són dirigits per una dona (Alemanya, Islàndia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia, Taiwan i Nova Zelanda) malgrat que només un 7% dels països al món tenen al capdavant una presidenta. Més enllà del gènere, s’ha destacat l’estil de lideratge d’aquestes dones, basat en els valors del feminisme: comunicació directa, empatia, pragmatisme i un rebuig a qualsevol forma d’autoritarisme. Tots aquests indicis em porten a pensar que és el moment just de posar la vista sobre la teoria de les emocions de la filòsofa Martha Nussbaum, en què argumenta les maneres com l’empatia i la compassió poden transformar el teixit social, polític i econòmic a l'hora que desgrana la incidència negativa que poden tenir emocions com l’enveja o la vergonya en aquests processos. És el moment i l’oportunitat que ens dona el decurs dels esdeveniments, de la vida i el moment històric que ens ha tocat viure, de replantejar-nos les coses i que la urgent i necessària renúncia a certs privilegis individuals repercuteixi finalment en un benefici global.