Més que reactivació: transformació econòmica i social
Vet aquí algunes situacions del confinament.
La Núria va treballar a primera línia de l'Hospital de Sant Pau com a infermera. Està divorciada, així que per cuidar i curar milers de pacients va haver de deixar els seus fills de 6 i 11 anys sols a casa, amb el risc i el sentiment de negligència i culpa que comportava.
La Mercè va ajuntar les nenes i nens de l'escala de veïns perquè no estiguessin sols o enganxats a les pantalles mentre els pares i mares treballaven. No tenia coneixements pedagògics ni un pis en condicions, però va voler ajudar davant l'abandonament de responsabilitats del Govern i de les administracions respecte als menors.
La María José, amb dos fills de tres anys i un bebè de 6 mesos, es va acomiadar de la feina en un supermercat. No podia deixar els fills sols, el seu marit havia de treballar i no podia estar amb ells.
A la Carme, professora d'universitat, li saltaven les llàgrimes quan m'explicava que havia de prendre tranquil·litzants. Per poder treballar dormia molt poc. S’esforçava per no cridar als nens, però combinar el treball i les cures la sobrepassava perquè tenia molta pressió a la feina.
Els avis i les àvies, que havien estat el matalàs de la crisi del 2008 i que en el seu moment havien assumit la responsabilitat que pertocava a les administracions, ara, confinats, no podien ajudar.
Els infants no tornaran a les escoles fins al 15 de setembre. Ens hem preocupat dels bars, del futbol, dels comerços, d'obrir les empreses i les portes als turistes, però no de la salut psicològica i emocional d'infants i adolescents, el futur del país.
El covid-19 ha deixat al descobert les entranyes d'una societat antiquada i obsoleta, organitzada pels homes i en clau masculina, basada en la divisió sexual del treball i en la dedicació de la dona als infants. Una societat malalta, que pensa en els guanys monetaris per sobre del benestar i dels drets de la infància, de les dones i de les famílies. Tenim greus problemes estructurals com a país.
Ara es presenta la gran oportunitat de fer una veritable transformació:
S’ha de garantir que l'escola presencial, pública i de qualitat, sigui un servei imprescindible, per preservar el desenvolupament emocional i educatiu dels infants, per contribuir al benestar familiar i per assegurar la igualtat d’oportunitats entre els infants. També és fonamental garantir escoles bressol de qualitat i gratuïtes, perquè és la inversió més rendible per assegurar la igualtat social i l'única garantia que les dones exerceixin el dret al treball i a la realització professional.
Cal que el Govern assumeixi les despeses de cura dels infants, que ara estan pagant les dones deixant de treballar o reduint la jornada laboral per la impossibilitat de conciliar. No pot ser que les dones acabin tenint més atur i menys jubilació, i que no siguin independents econòmicament, quan es dediquen a la cura dels infants (i/o persones grans), el futur del país.
És fonamental que es valori el treball sanitari i de cures amb sous justos. Les dones són majoria en els dos sectors, així que també és urgent que s'assegurin protocols de conciliació.
Ara que comencem a controlar l'emergència sanitària, cal treballar en l'emergència econòmica, que deixarà una quarta part de persones a l'atur, la gran majoria dones i jovent. És moment de reconvertir l'economia perquè sigui sostenible, verda, circular, cooperativa i que creï llocs de treball. Hem d'ajudar a reconvertir sectors com el turisme, la cultura o el transport. No podem malgastar diners tapant forats. Si invertim com a societat, només pot ser amb vista a la seva reconversió, cap a models empresarials que estiguin compromesos amb la cura del planeta, el benestar social i el coneixement.
Cal fer un gran pacte social per organitzar els temps (reforma horària, hores de treball i de vacances) per tal que tothom es responsabilitzi dels treballs de cures. És imprescindible perquè tots tinguem un futur digne i la societat funcioni. Un gran pacte social que es basi en uns pressupostos en clau de gènere. Per això cal un colideratge en tots els llocs de decisió i òrgans de govern, com vam exigir amb els manifestos del Fòrum Hipàtia i de l'Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç.
Tenim l'oportunitat de repensar la nostra societat; la situació ens hi obliga. Els nostres governants parlen de reactivació econòmica. Del que cal parlar és de transformació econòmica i social.
Anna Mercadé és presidenta de l’Associació 50a50 i directora de l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona