Trencar amb l’herència de la pobresa
Les desigualtats en renda es tradueixen en desigualtats en salut, i la mala salut i la pobresa s’hereten. Les dades mostren que les nenes i els nens de famílies amb un nivell socioeconòmic més desafavorit tenen més mala salut i un nivell educatiu i una classe social més baixos quan arriben a adults, una edat a la qual, al seu torn, poden ser mares o pares. L’ascensor social està avariat, la renda dels progenitors està molt relacionada amb la renda dels fills, i els infants pobres difícilment seran adults no pobres.
La crisi econòmica ha augmentat les desigualtats, i encara que oficialment es va sortir de la crisi l’any 2014 –quan, després de 5 anys de decreixement del PIB, es van obtenir xifres positives–, i malgrat els auguris de desastre econòmic davant del Procés i el 155 el PIB de Catalunya creix a bon ritme –superior a l’espanyol–, i en els darrers mesos grans empreses han escollit Catalunya per establir les seves filials, la situació s’està cronificant.
L’índex de Gini –un indicador per calcular la desigualtat de renda– és a la banda alta dels països europeus i no ha recuperat els valors anteriors a la crisi. La taxa de risc de pobresa –que mesura la proporció de la població que viu en una llar amb una renda per sota del que es considera el nivell de vida mitjà– fa anys que és més elevada en la població més jove de 18 anys, fins i tot per sobre de la més gran de 65 anys.
La taxa d’atur de llarga durada se situa en el 6,3%, semblant als valors de l’any 2010 i tres punts per sobre de la UE. En la població de 16 a 24 anys l'atur és encara superior al 25%, i el sou brut anual segueix disminuint: actualment és de 10.810 € de mitjana, un 20% inferior al del 2008, amb una tendència semblant en el grup de 25 a 34 anys. Aquestes dades fan pensar en la dificultat dels joves, la generació més ben formada, per accedir a llocs de treball estables i ben remunerats.
Aquesta població que acabem de descriure –jove amb un alt risc de pobresa, una taxa d’atur elevada i sous baixos– és la que ha de pagar impostos per finançar les pensions d'un grup poblacional cada cop més nombrós i envellit. Una població que utilitza els serveis públics, com els de salut, de manera intensa per la seva situació de fragilitat i dependència.
Si volem sortir de la crisi, cal trencar amb aquesta dinàmica. És imperiós, per tant, l’establiment de polítiques actives focalitzades en els joves i els nens (i les joves i les nenes) i aconseguir que l’ascensor social, avui avariat, funcioni per sortir veritablement de la crisi econòmica i trencar l’herència de la pobresa.
Anna García Altés és responsable de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya a l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Josep Maria Argimon és director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS)
