Anna Fornés: "L'empresa que no cuidi la gent serà un desert de talent"

¿De debò la van acomiadar perquè havia sigut mare?

L'endemà de reincorporar-me de la baixa de maternitat. Era responsable de formació d'una multinacional. M'hi trobava molt a gust i sempre em deien que estaven encantats amb mi. Volien que continués viatjant 15 dies cada mes. Qui era el meu cap no va permetre que em recol·loquessin. I ningú no ho va aturar. Em vaig sentir com si m'haguessin espremut com una llimona mentre vaig ser útil.

D'això fa 16 anys. Què ha canviat?

En general hi ha hagut una bona evolució a les empreses. Però la crisi l'ha aturada. Amb una fase complicada en què els resultats compten més que mai, la crisi no facilita que es cuidin les persones.

Cuidar vol dir sempre diners?

Hi tenen a veure, però no ho són tot. La comunicació és ara més important que mai. Hi ha treballadors que s'han assabentat que els acomiadaven per un mitjà de comunicació. És lamentable.

L'empresari pot replicar que està ocupat i preocupat a salvar el vaixell.

Una empresa ha de ser sostenible, òbviament. Però qui només se centra en els resultats té un problema. I potser també el té encara que no oblidi la visió, el somni i com arribar-hi, si no coneix el seu material humà. Perquè si no l'engresca, no podrà superar els reptes.

Parlar de cuidar la plantilla amb més de 600.000 aturats sembla una broma.

Entenc que ho pugui semblar. Els que tenim feina hem de demostrar sensibilitat cap als que no en tenen. No dubti que per a molts empresaris ha estat dur haver d'acomiadar treballadors, però també cal reflexionar sobre si molts acomiadaments es podien haver evitat.

S'hauria pogut acomiadar menys gent?

En molts casos no. Però en d'altres no s'ha fet bé. A moltes empreses s'haurien pogut evitar acomiadaments mitjançat pactes que no s'han assolit per raons culturals, per no haver comptat amb la col·laboració dels treballadors, o per no haver estat clars en la comunicació. Algunes ho han aconseguit.

Els pactes solen ser a canvi de sacrificis.

Sí. La gent fa un sacrifici que té un límit de temps, i sap que l'empresa el tindrà en compte. És un acte de confiança. Els casos d'èxit són els d'empreses en què hi ha bon lideratge i en què regna la confiança.

No s'esvaeix cada cop més la confiança?

És aquesta la preocupació de l'alta direcció de moltes empreses. Saben que tenim memòria. I qui fa les coses malament quedarà a la memòria de tots. Quan arribi la recuperació, els treballadors ara segrestats per l'elevat atur marxaran. L'empresa que durant la crisi no hagi cuidat la gent serà un desert, quedarà buida de talent.

Què fa avui necessari un treballador?

Les persones poc eficients no tenen res a fer en el mercat laboral d'avui, sobretot ara que no pot absorbir tota la força laboral aturada. Les empreses volen bons professionals amb actitud de flexibilitat, capacitat d'entendre moments puntuals de sacrifici, ganes de desenvolupar-se, que no pensin que ho saben tot, que no s'acomodin, oberts a reciclar-se constantment. Estar al mercat no és tan fàcil.

En el boom econòmic van sortir consultors de recursos humans i coach de sota les pedres. ¿No hi ha hagut bombolla i molta frivolitat en el seu camp?

Jo parlaria de sobredimensionament. Però, amb bombolla o no, l'empresa ha de tenir clar que la persona és el centre de l'organització. Quan es consulta i s'explica als treballadors una situació, solen voler col·laborar. Però molts ni entenen ni què fan a l'empresa. La majoria dels conflictes a les empreses tenen una causa: la dificultat de les relacions humanes. Era l'obsessió de Mercè Sala quan va muntar aquesta fundació, ara fa 15 anys. Volia crear una comunitat en què les empreses s'ajudessin a créixer en matèria de recursos humans. I ja som 44 empreses i organitzacions associades, 21 de patrones, que reconeixem les bones pràctiques en aquest àmbit i treballem temes com el talent, la responsabilitat social, la comunicació, les empreses saludables...

¿La sensibilitat es pot aprendre o és innata?

Hi ha directius que no ho propicien, que només pensen en els números i el curt termini. Però se'ls ha de donar una oportunitat, s'ha de ser perseverant i pacient amb ells. Aquesta sensibilitat pot estar amagada i acaba sortint.