La discriminació de gènere a Silicon Valley
La recent filtració de la diatriba d’un enginyer de Google contra les iniciatives de la companyia a favor de la diversitat és un recordatori que la imatge de Silicon Valley com a cim del progrés de la humanitat és un mite, almenys pel que fa a la manera com són tractades les dones que hi ha darrere de les últimes tecnologies. La indústria tecnològica s’ha quedat atrapada en el passat, i s’assembla més al Wall Street dels anys vuitanta que a una societat moderna igualitària.
La circular filtrada, que duia per títol La caixa de ressonància ideològica de Google, animava l’empresa a deixar de banda els esforços a favor de la diversitat de gènere per centrar-se en la “diversitat ideològica”. L’autor fins i tot hi afirmava que les diferències biològiques feien que les dones no estiguessin ben preparades per a l’enginyeria. Tot i que aquest document pot ser inusual per l’acceptació explícita d’aquest pensament retrògrad, les actituds que hi ha darrere no són cap novetat a Silicon Valley. La decisió de Google de fer fora el treballador responsable de la circular ni dissipa la sensació que hi ha un problema sistèmic ni el soluciona.
Des que una extreballadora d’Uber va publicar al seu blog detalls de la seva experiència amb la cultura tòxica i dominada pels homes de l’empresa de viatges compartits, tota una corrua de programadores, enginyeres, etcètera s’han decidit a comentar les seves experiències sobre assetjament sexual i entorns de treball hostils i discriminatoris. Empreses com Google, Tesla, Twitter, Microsoft i Oracle s’enfronten a acusacions de sexisme en forma de demandes individuals i d’investigacions del departament de Treball dels EUA.
Malauradament, aquests casos només són un element més de la discriminació que pateixen les dones en la indústria tecnològica. També hi ha una diferència alarmant en els sous i en els ascensos que té un efecte devastador en les carreres professionals de les dones.
En la indústria tecnològica, les dones menors de 25 anys guanyen, de mitjana, un 29% menys que els seus col·legues homes, i el 63% de les vegades les dones de totes les edats reben ofertes salarials inferiors a les que reben els homes pel mateix lloc de treball. Només ocupen un 11% dels càrrecs executius de les empreses de Silicon Valley i són propietàries de només el 5% de les start-ups tecnològiques. Únicament un 7% dels socis de les 100 principals companyies de capital risc són dones. No sorprèn, doncs, que la taxa d’abandonament de les feines en el món de la tecnologia entre les dones (41%) sigui més de dues vegades superior a la taxa d’abandonament dels homes.
En general, aquestes dinàmiques només preocupen a les dones. Un 82% dels homes que treballen en start-ups creuen que les seves empreses ja dediquen “el temps necessari” a abordar la diversitat. Gairebé la meitat de les dones -un 40%- no ho creuen, i diuen que el temps que s’hi dedica no és adequat.
No ens podem permetre esperar que la indústria tecnològica es controli ella mateixa, i hi ha uns quants indicadors que diuen que no ho farà mai. Per exemple, fixem-nos en el que van dir els advocats de Google al maig, en un judici, per al·legar la discriminació salarial envers les dones: a les empreses els representaria massa feina recollir dades sobre els salaris. Les dones del sector haurien de plantejar-se les seves opcions legals, de les quals les principals serien les demandes col·lectives per discriminació contra les seves empreses.
El sector tecnològic no és el primer club d’homes no obrers que exigeix una correcció de tota la indústria. Als anys 90, les empreses de Wall Street es van enfrontar a un munt de demandes col·lectives per discriminació. Segurament la més famosa va ser el cas Boom Boom Room, del 1996. Un grup de 23 dones van presentar una demanda col·lectiva contra l’agència de corredoria Smith Barney que l’acusava d’assetjament descontrolat i de discriminació sexual. Smith Barney va arribar a un acord de 150 milions de dòlars. Gairebé 2.000 dones s’havien afegit a la demanda i havien ajudat a exposar la cultura del sexisme al món exterior.
Com a resultat d’aquest i d’altres casos que, de manera semblant, van desafiar pràctiques sistèmiques en altres empreses de Wall Street, actualment moltes d’aquestes companyies tenen una política de recursos humans més exhaustiva per abordar l’assetjament i la discriminació sexuals. Tot i que la discriminació en els salaris i les promocions segueix existint, cada cop més dones avancen en les seves carreres a Wall Street, fins a ser directores executives o altres càrrecs de lideratge. La lliçó que ens ofereixen aquests casos és clara: les demandes col·lectives poden forçar canvis en tota la indústria, fins i tot en els sectors en què el domini masculí està més arrelat.
En cas de victòria al jutjat, les demandants no són les úniques guanyadores. Els beneficis econòmics poden arribar a ser destacables. Avançar en la igualtat per a les dones, que inclou minimitzar la bretxa d’entrada al mercat laboral, pot arribar a augmentar en 12.000 milions de dòlars el producte interior brut dels Estats Units d’aquí al 2025.
Silicon Valley, encapçalat per homes, s’ha mostrat poc disposat o incapaç de resoldre la desigualtat de gènere sistèmica, i la circular filtrada de Google hauria d’alertar-nos de com estan d’interioritzades i amb quina passió es defensen les actituds en contra de la igualtat. Ha arribat el moment que les dones del sector tecnològic es plantegin utilitzar la llei per remoure la indústria d’una vegada per totes.
