On aniran els fons europeus?
La trobada recent dels presidents autonòmics a San Millán de la Cogolla, amb l'excepció del president de la Generalitat, ha posat de manifest, una vegada més, les tensions en el sistema autonòmic a Espanya. Els presidents volien saber quina part del mannà europeu de 140.000 milions d'euros del fons de recuperació postpandèmia els tocaria. El president Sánchez els va respondre que l'assignació seria per projectes i que es decidiria a Madrid. L'assignació per projectes és encertada i és exigència europea. Sembla, doncs, que hi ha una percepció equivocada dels presidents autonòmics: el fons de recuperació no és per "tapar forats" en les finances autonòmiques sinó per a projectes transformadors de l'economia.
La intervenció del sector públic per fer front a la pandèmia té tres fases ben diferenciades, tot i que s'encavalquen. La primera és (va ser) parar el cop inicial amb mesures de suport a les persones i a l'economia. La segona, on encara estem fins que es trobi una vacuna i tractaments efectius, és fer viable econòmicament la convivència amb el coronavirus. La tercera és la reconversió i transformació de l'economia. Aquí és on entra el fons de recuperació, que probablement es començarà a distribuir el segon semestre del 2021. Per a la segona fase calen molts recursos, pensem que a finals d'any podem estar en l'escenari pitjor de caiguda interanual del 15% del PIB, previst pel Banc d'Espanya, tenint en compte que els rebrots han malmès la tornada del turisme. El Mede (Mecanisme Europeu d'Estabilitat) podria proporcionar a Espanya fins a 24.000 milions d'euros amb un estalvi per interessos de 1.300 milions d'euros, però el govern espanyol no ho vol demanar per l'estigma polític que podria comportar. Aquest préstec del Mede, a part del programa europeu SURE per finançar els ERTO que el govern espanyol ja ha demanat per 20.000 milions d'euros, seria per tapar els importants forats que tenim en sanitat i educació. Per què encara no podem tenir a Catalunya i a Espanya en general un mecanisme efectiu de test i rastreig dels infectats pel covid-19? La resposta és una barreja d'incompetència i manca de recursos.
Els diners del fons de recuperació són una oportunitat única per reequilibrar l'economia catalana i espanyola cap a la innovació i el capital humà en un futur molt més digital i verd. Ja hem insistit en el paper cabdal que les indústries netes han de jugar en aquest escenari. S'ha d'aconseguir que els fons europeus vagin als millors projectes en bé de l'interès general.
Adam Smith va afirmar a La riquesa de les nacions (tradueixo lliurement): "Una carretera magnífica no s'ha de fer […] simplement perquè vagi a la casa de camp de l'intendent de la província o a casa d'un gran senyor a qui l'intendent vol acontentar". He recordat aquesta frase després de veure l'informe recent de l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) sobre les infraestructures de transport a Espanya en el període 1990-2018. L'Airef diu que Espanya ha construït la xarxa de tren d'alta velocitat més extensa del món després de la Xina "sense tenir en compte criteris de mobilitat" (sí, el lector ho ha llegit bé), que no es recuperarà la inversió, que l'anàlisi cost-benefici social no surt positiva i que l'objectiu declarat de millorar la cohesió territorial no s'ha aconseguit. De fet, ha estat a l'inrevés: ha augmentat les disparitats territorials. Tots els corredors de l'AVE obtenen "rendibilitats socioeconòmiques entre nul·les i mínimes", els pitjors són els del nord i llevant. A més a més, l'Airef alerta que els plans vigents d'expansió de l'AVE necessitarien una inversió mínima de 73.000 milions d'euros addicionals. Per altra banda, Rodalies, que suposa el 90% dels usuaris del tren, només ha rebut en el mateix període 3.600 milions d'euros, un percentatge ínfim dels fons planejats entre el 2007 i el 2009. Això contrasta amb els 55.888 milions d'euros invertits en l'AVE (que va traslladar menys del 5% del total de passatgers el 2018). I això no és tot: Madrid ha concentrat prop del 48% de la inversió en Rodalies, mentre que el segon receptor, Catalunya, se'n queda prop del 17%.
L'informe de l'Airef fa palès el paper fonamental de les agències independents en la gestió dels diners públics. No es pot repetir la lògica centralitzadora i malbaratadora de la inversió de l'AVE en el fons de recuperació europeu, seria injust i un suïcidi econòmic i social tant per a Catalunya com per a Espanya. El president Sánchez va afirmar que els fons europeus havien de tenir la cohesió social i territorial com a objectiu. Aquests també eren els objectius de l'AVE. Tal com ha proposat recentment el Cercle d'Economia, cal establir una agència independent formada per professionals reconeguts i competents per avaluar i seleccionar els projectes. És crucial per a Catalunya que els criteris d'assignació de projectes siguin els de qualitat, viabilitat i excel·lència. Hi som a temps.