Animalada pseudoil·lustrada

"Els animals no tenen dret a la vida ni a la llibertat"

Toni Cantó

Quan Toni Cantó va dir això al Congrés, el seu referent ètic, Fernando Savater, devia començar a suar. Ni el savi oficial d'UPyD es mereix que algú com Cantó divulgui les seves idees. Per tant, centrem-nos en la font.

I la font la trobem a Tauroética , un opuscle que Savater va publicar per refutar els que condemnen moralment les corrides de toros; un opuscle que conté quatre fal·làcies.

La primera és considerar que l'antitaurí humanitza els toros, és a dir, nega la seva animalitat. Oblida que dir que un toro sent i pateix, com dir que una planta creix, només constata trets comuns als éssers vius.

La segona és assegurar que si no ens fem vegetarians té poc sentit prohibir els braus. Obvia que el que es condemna és el patiment gratuït, per diversió. I que els més coherents el reproven igualment si es provoca en granges o escorxadors.

La tercera és afirmar que no es pot legislar la moral privada. Ignora que com més avança la societat més regula el que veia privat: des de pegarals fills a torturar animals domèstics.

La quarta és negar que tinguem obligacions morals amb els animals perquè no són lliures. Si ho és donar aigua a qui té set, i no tria tenir-ne, per què no ho pot ser donar-ne a un gos?

I per reblar-ho Savater conclou: "La civilització es basa en el maltractament d'animals". També podria dir que es basa en l'esclavitud o la submissió de les dones. La millor refutació és una frase de Peter Singer: "El que una generació troba ridícul la següent ho accepta, i la tercera s'esgarrifa recordant què feia la primera".