Joves atrapats en l’ocupació precària
L’atur juvenil és un problema estructural que ha crescut de forma alarmant des de l’inici de la crisi, amb unes conseqüències directes per a l’actual generació i, també, per al creixement econòmic del futur i les noves generacions. Les respostes del govern espanyol per combatre’l, basades en l’austeritat pressupostària i en un canvi de model de relacions laborals a partir de la reforma laboral del 2012, han afectat l’accés a l’ocupació i les modalitats contractuals adreçades a les persones joves de menys de 30 anys. S’han consolidat així les bases jurídiques d’un model d’ocupació precària, amb menys drets econòmics i socials, que s’albira com el model laboral del futur.
Avui les ofertes de treball adreçades a les persones joves es caracteritzen per la temporalitat, la parcialitat involuntària, la sobrequalificació, els baixos salaris i l’escassa protecció social, i, en conseqüència, les persones joves tenen dificultats per emancipar-se malgrat haver aconseguit una feina, com mostra la tendència a la baixa de la taxa d’emancipació.
A Catalunya, amb una taxa d’emancipació del 23,8% -4,3 punts percentuals menys que el 2012-, les xifres corresponents a les persones joves d’entre 16 i 30 anys descriuen aquest escenari: 5 de cada 10 aturats tenen com a molt estudis secundaris de primer grau, 4 de cada 10 aturats fa més de 12 mesos que ho estan, 5 de cada 10 assalariats treballen amb contractes temporals, 3 de cada 10 amb jornada parcial -dels quals la meitat de forma involuntària- i 2 de cada 10 no treballen ni cursen cap formació reglada o no reglada (persones joves en situació NOEF -no ocupats, no estudien, no es formen-). Segons la Mostra Contínua de Vides Laborals 2015, la remuneració mitjana mensual en tots els nivells educatius dels menors de 30 anys s’ha reduït respecte a la generació anterior, de manera que per als titulats universitaris d’entre 26 i 30 anys aquesta reducció és de 446 euros de mitjana. D’aquesta font d’informació també s’infereix, per una banda, que l’educació continua sent un factor per incrementar la remuneració dels menors de 30 anys però en menor mesura del que ho era per a la generació anterior, i, per l’altra, que els menors de 30 anys formalitzen un percentatge més alt de contractes que requereixen menys qualificació.
Aquest model d’ocupació precària en què estan atrapades les persones més joves de 30 anys, juntament amb una taxa d’atur del 27,8%, les condemna a viure en una situació d’incertesa i sense poder construir un projecte de vida digne. Les persones joves aturades amb baix nivell educatiu i les que estan en situació NOEF són més vulnerables, ja que corren el risc de passar a ser aturades de llarga durada i de tenir dificultats per integrar-se en el mercat laboral en el futur. És urgent que les polítiques d’ocupació tinguin en compte no només les persones joves desocupades sinó també les que tenen una feina precària.
La sobrequalificació provoca una possible pèrdua de talent i de coneixements per al desenvolupament de noves tecnologies i la modernització de l’estructura productiva; a més, determinats llocs de treball que no requereixen qualificacions altes no es cobreixen amb perfils professionals adequats per desenvolupar la feina requerida. En aquest sentit, el Consell d’Europa del 12 de juliol del 2016 assenyalava que, “malgrat el gran nombre de persones amb estudis superiors, l’oferta de qualificacions no està prou adaptada a les necessitats del mercat laboral, de manera que els índexs d’ocupabilitat dels titulats superiors recents figuren entre els més baixos d’Europa, i gran part d’aquests titulats exerceixen ocupacions que no requereixen un títol universitari”. El Consell recomanava a Espanya per a l’any 2016 “adoptar mesures addicionals que millorin la pertinença de l’ensenyament superior al mercat laboral. Entre altres coses, estimulant la cooperació entre les universitats, les empreses i el sector de la investigació”. Una recomanació adequada, també, per a Catalunya.
Cal alertar que molts dels contractes permanents creats amb els subsidis en els últims anys no generen ocupació neta. En aquest sentit, a principis del 2016 la Comissió Europea, en el seu informe sobre Espanya, advertia que els efectes de les bonificacions adreçades a promoure la creació de llocs de treball amb contractació indefinida no queden clars i els seus costos associats, en termes d’ingressos de la Seguretat Social, no es compensen amb els nous nivells d’ocupació.
No hem de permetre que es consolidi aquest model d’ocupació precària. Per evitar-ho són necessaris més recursos públics, més coordinació entre administracions, situar les polítiques de joventut al centre de les polítiques públiques per generar sinergies que permetin a les persones joves desenvolupar el seu projecte de vida, fomentar la recerca i la innovació i, sobretot, impulsar un nou model de creixement econòmic que aposti pel talent i el valor afegit i que generi nova ocupació.
