Anem avançant feina

El tòpic diu que tots tenim un entrenador a dintre. No només: també hi tenim un director esportiu. I ara que hem iniciat l’època de rumors, les llistes d’altes i baixes són constants. Especialment en casos com l’Espanyol, amb una temporada decebedora i a la recerca d’un bri d’il·lusió en el futur. Com que jo de mercats futbolístics no en sé, he fet una llista -jerarquitzada- dels jugadors de l’actual plantilla que voldria que seguissin la temporada vinent. És una llista en positiu, en la qual no critico ningú: els jugadors que preferiria fora del club, no els cito. A alguns dels no citats els agrairia sincerament els serveis prestats. A d’altres, no.

Sagrat. Gerard Moreno. Em faré pesat insistint-hi: Gerard s’ha de quedar. Perquè és el jugador preferit de la Clàudia, de l’Àiman i de tots els nens i nenes -de 3 a 99 anys- pericos. Perquè hem de fer un equip digne d’ell. Perquè és el fonament del nou projecte. I perquè els que odiem el futbol modern els marcaríem un gol de romanticisme per l’escaire als qui, amb un somriure de suficiència i un deix de satisfacció, ens insisteixen que a Gerard li queden tres partits amb la samarreta blanc-i-blava.

Imprescindible. David López. El capità d’aquest equip. El que més s’enfada amb les derrotes. El nostre millor migcentre, que té la desgràcia de ser també el millor central. Un jugador amb el caràcter dels d’abans però amb la classe i la tècnica dels que no corrien.

Parlem-ne. Aquesta categoria es podria dir “Tot té un preu (menys Gerard i David)”. Des del punt de vista futbolístic, tots els jugadors d’aquest grup m’agraden. Però o bé tenen una fitxa massa alta (no té sentit que el jugador més ben pagat de la plantilla sigui porter, ni que alguns dels més ben pagats no siguin titulars) o tenen una cotització que permetria una bona i necessària venda. Aquí hi tenim, en el primer grup, Diego López, Léo Baptistão i Piatti; i en el segon, Duarte, Hermoso, Aarón i Darder. Alguna marxa -la del porter o la dels jugadors del planter- em faria mal.

Els vull. La seva marxa no suposaria ni un gran estalvi ni un gran ingrés. Són prou bons per tenir minuts. Nois de la casa capaços d’entendre que la temporada els oferirà diferents graus de protagonisme. Són, per ordre de més a menys convenciment: Melendo, Marc Roca, Dídac i Marc Navarro.

Aquest és un article per guardar i recuperar l’1 de setembre i comprovar si em queden ganes i llàgrimes per seguir fent de director esportiu.