El preu de morir a Barcelona

“Avui jo, demà tu” és l’epitafi gravat a la porta del cementiri de Montclar de Berguedà. Ens recorda que tots passarem algun dia pel tràmit de la mort i les nostres exèquies. Tots som iguals a l’hora de la mort. O no? La majoria de nosaltres hem de passar a la nostra vida pel tràngol d’organitzar els funerals d’una persona estimada. És una decisió que sovint has de prendre d’improvís, en un moment carregat d’emotivitat, que cal resoldre ràpidament i d’una manera fàcil. Al municipi de Barcelona hi ha cinc tanatoris que donen un servei amb un tacte exquisit i amb alta qualitat. Malgrat això, el debat no és sobre la qualitat del servei, sinó sobre la sensació generalitzada que els funerals tenen un preu exageradament elevat. Quant costa morir-se? No és veritat que un servei funerari mitjà costi 6.441 euros, com diuen l’OCU i l’Ajuntament. La mitjana és de 3.600 euros, segons el sector. I els operadors a Barcelona ofereixen serveis bàsics per 2.200 euros. Una assegurança de decés costa 150 euros a l’any segons l’edat (el 70% dels difunts estan assegurats i amb els costos coberts). Més enllà del ball de xifres, la qüestió de fons és si aquest servei és un dret social bàsic i si, per tant, l’administració ha de procurar que tots els ciutadans, un cop morts, tinguin unes pompes fúnebres amb una qualitat i un preu mínims de manera universal.

Fins al 2010 l’Ajuntament era accionista majoritari de 4 dels 5 tanatoris de la ciutat i dominava el mercat. Com a regulador i empresari alhora, exercia una posició de monopoli dels serveis funeraris, i va decidir vendre esglaonadament la seva participació per introduir-hi la competència. L’Ajuntament, a més d’obtenir un preu elevat per la venda el 2010, va obligar l’adjudicatari a moure la seu de Madrid a Barcelona, a quedar-se amb la fàbrica de taüts més gran d’Europa -i deficitària-, situada a Montjuïc, i a remodelar íntegrament el vell tanatori de persones amb renda baixa, i va implantar una tarifa ciutadana que cobria un servei fúnebre bàsic a un preu econòmic d’uns 1.800 euros. L’Autoritat Catalana de la Competència va anul·lar aquesta tarifa ciutadana el 2013 perquè limitava la lliure competència en fixar els preus baixos. El servei funerari es considera un servei essencial per llei, i es va liberalitzar l’any 1996. Però més enllà de la llei, en una societat en què aspirem a uns drets bàsics com una educació de qualitat, una sanitat universal, el dret a l’habitatge, uns serveis socials i una protecció d’atur mentre estem vius, és natural que també tinguem una certa protecció en les exèquies i en el procés de dol del nostre entorn. És un imperatiu legal, polític i moral que l’Ajuntament vetlli perquè tothom pugui ser enterrat dignament i pugui descansar en pau sense el neguit de si es podrà pagar el funeral o si serà una càrrega excessiva per als seus familiars. Això vol dir tenir accés a un servei d’una qualitat mínima, i a un escalat de preus assequible a les diferents butxaques.

El que no és lícit és fer demagògia sobre aquest tema i divulgar eslògans com “Es venen els morts” o “Es lucren amb la mort” per defensar una opció ideològica sobre com s’ha de garantir l’accés als serveis funeraris. El tema del preu elevat d’aquests serveis en comparació amb el salari mitjà actual no se soluciona només municipalitzant el servei, creant una nova empresa municipal per oferir-lo directament des de l’Ajuntament. És una solució simplista i dolenta. Un nou tanatori municipal comportaria un excés d’oferta en una ciutat on les sales ja estan a mitja ocupació. Hi ha altres formes possibles d’actuar, com ara renovar convenis de preus amb els operadors. Actuant amb previsió es poden fer campanyes perquè la població s’asseguri o finançar un servei d’assegurança pública de decessos. Si de totes maneres es volen introduir més empreses per forçar la competència de preus, és més raonable eliminar les restriccions a la instal·lació de nous operadors i facilitar canvis urbanístics que permetin que es construeixin tanatoris. Sembla que la decisió anunciada de crear un tanatori públic segueix una visió política decidida i valenta, però que s’ha pres sense un estudi suficient i sense diàleg per mesurar-ne l’efecte global final. És una decisió d’impacte que, més enllà de la intenció política, pot desballestar la qualitat dels serveis de tota la ciutat i impedir que altres operadors privats vulguin entrar a operar-hi. Esperem que es desenvolupi la proposta anunciada amb una reforma mesurada, i puguem descansar en pau.