Andrea Motis, descoberta de l'any

Toca triar protagonistes de l'any. Bin Laden, les revoltes àrabs i Fukushima han acaparat portades mundials, i la crisi ha desencadenat tota mena de conseqüències que competeixen a veure quina és la pitjor. Tanquem el 2011 amb anuncis que el 2012 pinta negre, i fa dies que he decidit acomiadar-lo amb Andrea Motis de banda sonora. Deixo que soni als meus auriculars la veu d'aquesta jove realitat i promesa del jazz, de 16 anys, barcelonina, de Sant Andreu. L'he anat descobrint a poc a poc, sé que vaig tard, però m'encanta. Té la virtut de la gent més talentosa: fa que tot sembli molt fàcil. Inspira una serenitat que contrasta amb aquest món que corre cap al precipici. L'escoltes i s'atura el temps, no vols que s'acabi. Fa unes setmanes l'Elisenda Roca la va entrevistar aquí a l'ARA, i explicava tot el que li passa, que és excepcional, amb la facilitat i naturalitat amb què canta o toca el saxo. Agraïda, donava mèrit al seu primer professor de trompeta, Toni Gallart, per haver-li fet estimar la música i superar la dificultat de l'aprenentatge. I celebrava que Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band li haguessin donat les oportunitats, el primer disc. Ja té ofertes per al segon, vol estudiar a Nova York, sap que la seva vida és la música. Conscient que l'anirem veient i escoltant i gaudint créixer musicalment, el 2012 s'encara d'una altra manera.