Anàlisi de Ricard Torquemada

L'inici del partit

Els primers 25 minuts van ser els millors del Barça de Valverde, juntament amb els finals al Wanda Metropolitano. L’equip va interpretar a la perfecció els marcatges individuals del Sevilla pressionant amb encert quan calia, mostrant-se actiu amb la pilota i sortint amb rapidesa a les transicions. Només va faltar més contundència amb la pilota, però va ser una declaració d’intencions excitant.

Alcácer

Va aprofitar l’oportunitat i va rescatar el Barça de la falta d’efectivitat que pateix des del partit a Grècia contra l’Olympiacos. Alcácer va omplir el camp d’esforços defensius i de desmarcades amb sentit, tot i que no va estar precís tècnicament. Va aprofitar l’errada sevillana al primer gol i va atacar bé el primer pal en la jugada del 2-1, quan ja li quedava poc aire. Porta 3 gols en 284 minuts, cosa que demostra el seu encert.

Valverde

Va tornar a intervenir ajudant l’equip amb detalls clau, com ara crear desconcert en el Sevilla ajuntant Alcácer i Suarez per davant de Messi, fet que va obligar els andalusos a refer els seus marcatges individuals. A la segona part, el canvi de Deulofeu, fent-lo atacar per l’esquerra, va ajudar Paulinho i els seus companys. La idea era donar verticalitat al brasiler, petits ajustos ben calculats per poder guanyar partits.