En fi, la cançó de Shakira és “literatura del jo”, com ho és el Chelsea Hotel de Leonard Cohen, el Tears in heaven d’Eric Clapton o el Marinero de luces de la Pantoja. Shakira, a través de la figura literària anomenada calembour, fa retrets al seu ex i la seva recent parella. El calembour (ho explico per si la cançó, un dia, sortís a selectivitat) consisteix en agrupar de diferent manera les síl·labes d’una o diverses paraules. És famós el de Quevedo dedicat a Isabel de Borbó; l’autor es va jugar, amb uns companys de taverna, que seria capaç de dir-li a la reina que era coixa. I va fer-li aquest poema: “Entre el clavel blanco y la rosa roja / su majestad escoja”. De la mateixa manera, Shakira es dirigeix a Piqué quan diu “perdón que te sal-pique” i a la seva parella, Clara, quan diu: “Clara-mente no es como suena, tiene nombre de persona buena”. També fa servir la metàfora quan diu: “Cambiaste un Ferrari por un Twingo. Cambiaste un Rolex por un Casio”. El recurs, no es pot negar, és classista i tracta la dona com a objecte. Imaginem que Bertín Osborne s’atrevís a cantar: “Mi ex era un Casio y mi nueva novia es un Rolex”. L'hauríem convertit en eunuc a la plaça pública.
De tot el text, en valoro, sobretot, una frase, perquè és la més fina i subtil, la més cabrona i la que més mal pot fer als destinataris. “Cero rencor, bebé”. Que digui “cero rencor”, després de queixar-se de la sogra, del deute d’hisenda i del poc cervell de l’ex, és divertit. Però que digui “bebé”, que ja entenem que és la paraula amorosa amb què definia el xicot del qual cantava, temps enrere, que “me-me me enamoré”, és d’una perversitat extraordinària. Ah... El mot personal, íntim, potser secret amb el qual has anomenat o t’han anomenat al llit. “Cari, amore, xurri, bebè, nen, nina...” Quin mal que fa, aquesta paraula, a la nova parella, la que encara no té amb tu ni mot, ni passat. Quin mal fa si un dia se li escapa dirigint-se a tu.
