Ana Rosa i el ministre de Cultura
Divendres al matí, el flamant ministre de Cultura concedia la primera entrevista televisiva. I ho feia, per deferència, al programa on va treballar deu anys, el d’Ana Rosa Quintana. La presentadora el primer que va fer va ser preguntar-li per la seva mare, per com li havia donat la notícia del seu càrrec i què li havia dit ella. Ana Rosa es mostrava especialment carinyosa, amb l’entonació melosa de qui vol exhibir un vincle especial amb el convidat, fins i tot una condescendència maternal. Màxim Huerta, tot i el seu bon to, molt cordial, feia gala de la seva nova actitud ministerial. Una entonació més circumspecta, més lacònic en les respostes i amb una certa rigidesa en l’actitud corporal. Per a qui en el passat no hagi vist mai Màxim Huerta en acció a El programa de Ana Rosa, potser l’actitud no li cridarà l’atenció de manera especial, però el contrast era evident. Màxim Huerta (Max per als seus amics de la tele) es va caracteritzar, com a copresentador d’Ana Rosa, per una espontaneïtat, un sentit de l’humor i una informalitat comunicativa que, segurament, era la seva gran virtut televisiva a Mediaset. De fet, en una etapa anterior i en un registre més seriós, quan presentava l’últim informatiu de la cadena, de matinada, a Huerta ja el singularitzava una capacitat explicativa donant les notícies molt notòria: tenia el do de comunicar bé i de no caure en la cantarella informativa.
Amb Ana Rosa al costat va abordar des de l’actualitat social i política fins a la crònica més rosa i frívola. Amb tot, ja en la seva faceta com a escriptor i al capdavant d’un programa a TVE de caràcter més cultural, Destinos de película, el periodista mostrava una actitud més intel·lectualitzada.
El seu nou rol de ministre ha tornat a comportar un ajustament del to una mica teatral i tot. Ha adoptat un registre més formal, una mica més florit i pausat: “ Cultura somos todos nosotros y habla de nosotros, del ayer, del hoy y del mañana. Nada nos representa mejor en el exterior que un plato, un cuadro o la música que venimos escuchando ”.
Huerta va reivindicar la seva dècada televisiva al costat d’Ana Rosa recordant que també és cultura el que veuen milions d’espectadors “ porque es gente que también va al cine, compra discos y va a restaurantes más o menos elaborados ”.
El nou ministre va justificar els seus tuits: “ Igual que en algún momento le he dicho a mi madre, que es la persona que más quiero, «Mamá, no puedo más » y he dado un portazo, ¿cómo no voy a criticar a personas que no conozco? ” En el seu debut com a ministre, Màxim Huerta està evidenciant un discurs una mica naïf, en què sembla que vulgui explicar a l’audiència què és la cultura, com si fos una cosa que ens vingués de nou i posant uns exemples una mica infantils.
No deixa de ser simptomàtic, però, que el nou ministre provingui d’un llarg bagatge en una cadena, Telecinco, que la cultura l’ha fomentat tan poc. Més aviat al contrari.
