Ana Pontón, el gallec i el català
Aquest diumenge sabrem si el fenomen Ana Pontón fa el cim. Sabrem si Galícia té per primer cop un president (una presidenta) nacionalista gallega. En paraules seves, d’un nacionalisme entès "en clau de progrés i avenç social, que no es pot confondre ni amb l’imperialisme ni amb el xovinisme. Un nacionalisme solidari, internacionalista i que defensa els drets de totes les persones, neixin on neixin". El BNG pot arribar per primer cop a governar. Des de la restauració de la Xunta als inicis de la democràcia (els orígens de la institució d’autogovern es remunten al 1528), a Galícia sempre han manat partits d’àmbit estatal: fins al 1981, la UCD, i després s’han anat alternant el PP i el PSOE, amb un clar predomini de la dreta. Els més longeus en el càrrec han estat l’exministre franquista Manuel Fraga Iribarne (1990-2005) i l’encara líder dels populars espanyols Alberto Núñez Feijóo (2009-2022). Feijóo va guanyar les darreres gallegues amb una clara majoria absoluta, obtenint el 48% dels vots.
Ara les enquestes obren la possibilitat que el BNG, amb el suport del PSOE, pugui desbancar els populars. Sembla que Ana Pontón ho té a tocar. Ho sabrem aviat. En l’entrevista que va concedir fa uns dies a aquest diari, esbossava el seu programa, molt semblant al que des de Catalunya fa anys que defensa el sobiranisme: competències blindades, finançament propi que inclogui la recaptació d’impostos, control de ports i aeroports, que les empreses que tenen la seva activitat a Galícia però la seu fiscal a Madrid hagin de cotitzar a Galícia... Tot això els sona, oi?
La qüestió de la llengua també és una preocupació central. L’ús social del gallec està reculant: el 2003 el 61% de la població deia parlar habitualment en gallec o més en gallec que en castellà; el 2019 havia baixat al 52,3% (i, atenció!, entre els 5 i els 14 anys, al 26,2%). Aquest ràpid i acusat descens no és perquè hagi augmentat la població amb la immigració (de fet, Galícia ha perdut 100.000 habitants en 15 anys), sinó per les polítiques de desprotecció aplicades per Feijóo, que quan va accedir a la presidència el 2009 va desfer el pacte escolar impulsat pel PSOE i el BNG, i firmat també pel PP, que establia l’ús del gallec en la meitat de matèries obligatòries, entre les quals matemàtiques i física.
Feijóo ha impulsat un suposat «bilingüisme cordial» que en educació infantil permet als pares triar llengua –gallec o castellà– i a secundària obliga a fer les assignatures científiques en castellà. Recorda molt allò que als inicis de la Transició el president Adolfo Suárez va dir sobre el català quan un periodista de la revista Paris-Match li va preguntar si es podria estudiar batxillerat en basc o català: "La seva pregunta, perdoni qui l'hi digui, és tonta. Trobi’m, primer, uns professors que puguin ensenyar química nuclear en basc o en català. Siguem seriosos..."
El PP gallec s’ho ha pres molt seriosament. Per si de cas hi havia –que n’hi ha– professors que puguin ensenyar física o matemàtiques en gallec, ho han prohibit. I s’ha acabat el problema. A més, amb el decret de multilingüisme del 2010 es va voler implantar un terç de les assignatures en anglès, amb el gallec de nou com a gran perjudicat. El resultat del "bilingüisme cordial" de Feijóo és, segons Pontón, que en l’actualitat hi ha infants que entren a l’escola parlant habitualment gallec i surten de l’institut amb el castellà com la seva llengua d’ús. O sigui, estan aconseguint amb els gallecs el que l’ínclit ministre d’Educació José Ignacio Wert volia per als d’aquí: "Espanyolitzar els nens catalans". Pontón denuncia que "el PP està robant el gallec als infants" i es proposa fer "un gran pacte" per l’idioma propi amb el gallec com "la llengua vehicular" de l’ensenyament... Això també els sona, oi?
En fi, primer caldrà que Pontón guanyi i després faltarà veure què li deixa fer la justícia. En tot cas, seria una bona notícia recuperar Galeusca –concepte polític nascut ara fa un segle– com a trident de la plurinacionalitat.