Ana Obregón i les maternitats més enllà dels límits

Sabem que les passions arrosseguen més que les raons. Hi ha coses que si es pensen gaire no es fan, i si malgrat tot es fan és perquè el desig les empeny. Això seria aplicable a la decisió que ha pres l’actriu i presentadora de televisió Ana Obregón: viatjar a Miami per aconseguir un nadó per maternitat subrogada als 68 anys. La notícia publicada a la premsa del cor ha fet revifar el debat bioètic sobre la gestació per substitució i el límit d’edat en la maternitat. Les especulacions encara hi afegeixen un altre tema lligat a la possibilitat que el nadó sigui fruit d’una fecundació assistida postmortem. El conjunt de qüestions que afloren són serioses, complexes, delicades, i necessiten ser debatudes públicament, al marge de la crònica rosa i el guirigall espantós de les xarxes socials.

El naixement de la nena gestada en un ventre sense nom s’ha produït, precisament, en el bressol de la bioètica. Una disciplina que inicia el seu camí als anys cinquanta i seixanta, als Estats Units, i comença a brotar amb força el 1970, quan tota una colla de científics i humanistes nord-americans es van esforçar per tirar endavant el projecte de fer dialogar les ciències amb les humanitats. Davant el gran poder de les ciències de la vida i la salut cal cercar, en paraules de V. R. Potter, una nova saviesa que proporcioni el coneixement de com usar el coneixement. I aquesta nova saviesa, a la qual es dona el nom de bioètica, s’estendrà per Europa i tot Occident. En el fons, la gran pregunta que es fa la bioètica des dels seus inicis, i que és ben actual, és si tot el que és tècnicament possible de fer és acceptable èticament.

Davant una mateixa pregunta hi ha pluralitat de respostes, per això les qüestions bioètiques acostumen a ser controvertides o molt controvertides. La maternitat subrogada no n’és cap excepció. El fet que una dona engendri un fill per encàrrec d’una altra persona o unes altres persones i després el doni, a canvi d’una compensació econòmica o de forma gratuïta, als comitents, genera debat. Als qui es mostren contraris a aquesta pràctica els preocupa la mercantilització del cos humà i l’explotació a la qual es poden veure obligades les gestants. A Espanya, la nova llei de drets sexuals considera la maternitat subrogada com una forma de violència contra les dones, perquè són les dones amb una situació social i econòmica més precària les que es veuen obligades a gestar fills per als altres. A l’extrem oposat hi ha els qui neguen l’explotació perquè consideren que l’acord és voluntari i lliure, i que les mares gestants poden fer el que vulguin amb el seu cos. A més, sostenen que els motius per portar a terme una subrogació no sempre estan lligats als beneficis econòmics derivats de l’explotació i la pobresa. Es miri com es miri, el Parlament Europeu ha condemnat la gestació per substitució perquè la considera contrària a la dignitat humana, i per tant aconsella prohibir aquesta pràctica. Tot i així, com que hi ha països on es permet, i cada vegada més persones tenen fills mitjançant aquesta pràctica, caldria regular-la per protegir els interessos dels menors.

Els avenços en el camp de la biologia i la biomedicina, i en concret de les tècniques de reproducció humana assistida, també han permès que les dones puguin ser mares en edats molt avançades, ja sigui perquè recorren a la maternitat subrogada, com el cas d’Ana Obregón o Tita Cervera, o bé perquè elles mateixes se sotmeten a aquestes tècniques. El 2019, Mangayamma Yaramati, una índia de 73 anys, va tenir bessonada amb el seu espòs de 82 anys. El 2007 Carmen Bousada, de 67, també va ser mare de dos bessons a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Pel camí a Espanya hi ha hagut la maternitat de Lina Álvarez als 62 anys i de Mauricia Ibáñez als 64 anys. La dona índia, que se suposa que té el rècord mundial per ser la mare més gran del món, va perdre la vida pocs dies després del part, i l’espanyola Carmen Bousada va morir quan els seus fills tenien 3 anys. A Mauricia Ibáñez li van retirar la custòdia dels bessons uns mesos després de ser mare. La maternitat en edats avançades no és natural ni aconsellable. Les històries acaben massa aviat, o massa malament, per als més petits.

El poder científic i tecnològic per crear vida és enorme i cada vegada ho serà més. Un gran poder comporta sempre una gran responsabilitat, i no és el propi desig, sinó la deliberació bioètica, el que ens ajudarà a gestionar d’una manera creativa i responsable la vida humana i la vida en general.