Hem impugnat l’amor romàntic en totes les seves formes excepte en la seva versió més abnegada, incondicional i servil: l’amor de mare. A les mares, quan tenim fills, ens agafa una necessitat ferotge de tenir cura de les nostres criatures. Després d’haver parit dos éssers humans en dues etapes diferents de la meva vida, a hores d’ara encara no sé descompondre tot el que he sentit ni analitzar objectivament el meu comportament maternal. Recordo sortir de casa un parell de dies després d’haver tornat de l’hospital i estar a l’aguait d’una manera gairebé salvatge davant de tots els elements que detectava com a hostils i perillosos per a aquell cos menut i fràgil que necessitava de mi per continuar sobrevivint, com si encara el dugués dins meu. Els llibres sobre embarassos i parts em parlaven de l’oxitocina, l’hormona de l’amor. Les feministes m’explicaven que això de l’instint maternal és un invent per continuar associant dones i natura i així fer invisibles les estructures culturals del patriarcat. Evolutivament parlant, tindria sentit que els éssers humans estiguem dotats de mecanismes de protecció dels nostres cadells, donat que fins ben bé els dos anys no poden fer pràcticament res pel seu compte i no podrien sobreviure, però no crec que això comporti per si mateix ni que la cura sigui cosa exclusiva de les mares (i els pares es desentenguin còmodament de totes aquelles tasques per a les quals no es necessita cos de dona, com la d’alletar), ni que les facultats de la reproducció ens condemnin a cuidar a tothom tota la vida. Pel que fa al terreny de les emocions, les mares no som blocs sòlids inamovibles i el més normal és que els nostres sentiments vagin canviant amb el temps. No estimem de la mateixa manera un nadó que un adolescent o un home adult, el vincle profund hi és perquè les mares som el testimoni més proper als inicis de la vida de qualsevol, però els fills, si tot va bé, creixen, es desenvolupen, es transformen i es converteixen en persones autònomes que pensen i actuen per elles mateixes. El seu procés d’individuació, encara que sovint ens provoqui inquietuds o estranyesa, no és res més que la constatació que hem fet el que havíem de fer com a mares. Per això és tan absurd que se’ns segueixi exigint un amor absolut sense límits, un amor inhumà que se sobreposa a totes les circumstàncies, tots els elements que hi poden jugar en contra.
Hi pensava, en les mares a qui se’ls demana ser sempre fidels amants dels seus fills, quan aquest estiu els mitjans parlaven de dues que s’han fet famoses a desgrat seu: la de l’assassí confés Daniel Sancho i la de Rubiales. Per tot arreu sentíem el mateix comentari: és que una mare és una mare. Com si el vincle biològic donés carta lliure als homes respecte de les seves progenitores, com si el fet d’haver-los parit comportés un amor perpetu a prova de bombes. Per aquesta idea tan romàntica de l’estimació de les mares cap als fills n’hi ha moltes que callen situacions de maltractament i menyspreu intolerables si es tractés d’una relació de parella. És un tabú que encara no ens hem atrevit a trencar perquè les mares hem estat molt ben alliçonades. Des de la cultura tradicional ens han posat models impossibles (que fins i tot renuncien a la part més divertida de la concepció per fer que la de Déu sigui immaculada), la psicologia barata que veu traumes infantils en les situacions quotidianes més normals ens ha carregat de culpa i les històries ensucrades de maternitats místiques i idealitzades ens han convertit a totes en les pitjors mares del món. La decepció, les desavinences, la duresa d’algunes etapes, l’agror d’haver-ho donat tot sense rebre res a canvi són les històries carregades de vergonya que callen moltes mares perquè es veu que haver-te reproduït t'obliga a estimar un fill fins i tot si és un assassí o un impresentable.
