Amor d’hivern, amor d’estiu

Llegim a l’ARA que diversos investigadors xinesos, anglesos i estatunidencs han fet un estudi en primats: goril·les, orangutans, ximpanzés i bonobos. L’estudi, publicat, com se sol fer en aquests casos, a la revista Science, conclou això: “L’existència de períodes històrics freds ha afavorit l’increment de societats més complexes i igualitàries, en el sentit que estan formades per grups de mascles i femelles que conviuen junts i que estableixen lligams de protecció i suport més intensos”.

Societats més igualitàries si fa fred? Més complexes? Mascles i femelles que estableixen lligams de protecció? Correcte, sí, perquè d’escalfor en desprenem tots, i segons com, les femelles més. Per tant, és evident que els primats, davant d’una nit freda, s’abraçaran, s’arrauliran l’un en braços de l’altre. Al jaç o a la branca de l’arbre que aquests primats fan servir per dormir, el contacte és desitjable, fins i tot entre aquells primats que fa tants anys que són parella. Els primats, davant del fred, faran allò de dormir amb els fills al mateix jaç i no els jutjarà ningú. A l’hivern, la matriarca primat li diu als seus primatets: “Si surts, fes el favor d’esborrifar el pèl, que fa fred! Com pot ser que no tinguis fred? Esborrifa el pèl ara mateix o no te’n vas de la branca!” A l’estiu, en canvi, els primats estan neguitosos. Els que tenen sobrepès, perquè es passen el dia a la palmera engolint plàtans, suen més i se’ls enceten els engonals. Per això, de vegades, a l’estiu es posen agressius. L’hivern afavoreix l’amor dels primats, esclar.

Diuen els investigadors que en aquest estudi fet amb primats no s’hi han inclòs homínids. No m’estranya. Com a homínida els puc dir que no cal. Nosaltres som el mateix que els primats. Ens estimem sempre més a l’hivern.