Ningú no sap si hi haurà amnistia perquè, almenys de moment, Puigdemont, que és qui té la paella dels vots decisius pel mànec, tot just la considera una condició de partida per seure a negociar l’orientació de tota una legislatura. I això és posar-li a Pedro Sánchez el llistó molt amunt, de la mateixa manera que Junts i el seu líder mateix s’enfronten a l’evaporació de la màgia que comporta haver de decidir què és acceptable i què no quan, després de vora sis anys d'exilis, no es juga al tot o res.
Però la simple possibilitat d’una amnistia pels fets entre el 9-N del 2014 i la concessió dels indults el juny del 2021 (com ahir proposava el magistrat Martín Pallín a El País) ha elevat l’agitació i propaganda política a Espanya a uns nivells que superen (que ja és dir) la recollida de quatre milions de firmes que va organitzar el PP el 2006 contra un Estatut que el Parlament havia enviat a les Corts amb un 90% dels vots.
La prova la va donar Feijóo mateix durant el seu discurs d’investidura. Segons el candidat, l'amnistia seria contra la igualtat de tots els espanyols, contra la separació de poders, contra la Policia i la Guàrdia Civil, contra les Corts i, atenció, contra el rei i el seu discurs del 3 d’octubre del 2017. Feijóo posa el rei en la seva pròpia columna d’actius, en una afirmació que no es col·loca en un discurs d’investidura per casualitat, fent un ús alarmista de la Corona.
No, ningú no sap si hi haurà amnistia, però si les Corts generals n’aprovessin la llei, acabaria portant la firma del mateix rei que el 3 d’Octubre va fer política de part.
