Amnistia i el preu que paga l'Estat

Un any més, i per no perdre el costum, l'estat espanyol surt retratat de manera ben poc afavorida a l'informe anual d'Amnistia Internacional (AI) sobre drets humans, que du per títol La situació dels drets humans al món. El report lamenta, altra vegada, la pèssima gestió que fan els poders espanyols de l'arribada de migrants i refugiats a les seves fronteres, així com els abusos comesos en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Enguany l'informe d'AI posa l'accent, com és previsible i lògic, en la matança de Melilla del 24 de juny i en l'escàndol del Catalangate i les escoltes il·legals amb el programari Pegasus. Cadascun d'aquests dos fets és d'una gravetat extrema per a un estat que presumeix de ser una democràcia plena (ho fa a partir de les qualificacions que el reporten com a tal), però Espanya els ha gestionat a la seva tradicional manera: sobre la massacre de migrants a Melilla, el ministre de torn es va dedicar a negar les evidències mentre les negociacions amb el PP feien el seu camí fins que finalment el tema va caure de l'agenda (que Feijóo l'hagi recordat ara, per criticar la no crisi de govern que ha fet Pedro Sánchez canviant dues ministres que igualment se n'anaven, és anecdòtic). Pel que fa al Catalangate i Pegasus, haurien de ser un punt clau per a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya que aquest dimarts ha començat els seus treballs al Congrés de Diputats, però que està programada per acabar sent una comissió purament cosmètica. És a dir, que no tan sols no es desvelarà res oficialment ni s'obligarà els poders de l'Estat a reconèixer ni compensar res, sinó que s'encobriran els abusos de poder i els seus responsables, d'acord amb la manera tan laxa que té el nacionalisme espanyol d'estat d'entendre el que anomena "qüestions de seguretat nacional". Fa pocs dies, vam poder veure com el govern d'Espanya plantava la delegació d'europarlamentaris que s'havia desplaçat fins a Madrid per indagar, precisament, sobre Pegasus i el Catalangate. Aquest mateix dimarts s'havia concertat una cita telemàtica amb els mateixos eurodiputats que, ves per on, també s'ha hagut de suspendre per “problemes de traducció”.

Davant de notícies com la del report d'AI (i altres entitats i institucions internacionals que han criticat les mancances democràtiques de l'estat espanyol), convé recordar Rubalcaba i el seu fosc advertiment sobre el preu que l'estat espanyol estava disposat a pagar per protegir-se a ell mateix. Aquest preu el paga amb la seva falta de credibilitat democràtica davant d'una comunitat internacional que, al mateix temps que critica Espanya, fa els ulls grossos i la màniga ampla. Tothom sap de quin peu calça Espanya (els russos n'han arribat a fer befa), però ningú farà res per obligar-la a rectificar. És una aliada o interlocutora estratègica, i a més, hi ha moltes altres prioritats a l'agenda mundial abans que el substrat caciquil i autoritari d'un país que s'ha fet un lloc entre les democràcies occidentals a la seva anòmala manera.