Amnistia sense comptadors a zero

Com heu pogut llegir en aquest diari, dimarts a l'Ateneu Barcelonès la vicepresidenta del govern d'Espanya i líder de Sumar, Yolanda Díaz, presentarà públicament l'amnistia. O la seva proposició de llei d'amnistia, que és seva i de Sumar, però que cal entendre que compta amb un consens prou madur amb el PSOE, amb Junts i amb ERC, ja que és sabut que tots ells han tingut accés per endavant al text. També es deu poder parlar de la proposició d'amnistia de Jaume Asens, que és el negociador de Sumar i el que segurament millor coneix i entén les necessitats i les debilitats de les dues bandes, la unionista de PSOE i Sumar i la independentista de Junts i ERC (amb tots els matisos que es vulguin damunt les paraules unionista i independentista). O fins i tot es pot veure com el projecte d'amnistia de Carles Puigdemont, que ha tingut fil obert amb Yolanda Díaz d'ençà que ella el va visitar a Waterloo, a començaments de setembre, i ha tingut temps d'establir condicions i de negociar més o menys discretament. L'acte comptarà a més amb la presència de juristes progressistes –Mercedes García Arán, Javier Pérez Royo, Joaquín Urías–, que donaran gruix i vistiplau intel·lectual al text i a la formulació política que representa. Una amnistia, o una llei d'oblit, que inclogui tots els fets del Procés des de l'any 2013 (per tant, inclou també el 9-N). I que suposi, per tant, a la pràctica, una manera de tancar, ara sí, la carpeta del Procés i deixar-lo enrere com un seguit de fets (històrics, per descomptat) que cadascú valorarà com consideri millor des de la seva perspectiva ideològica. Molt en la línia de l'esperit de la Transició, encara que tants patriotes afirmin que aquesta nova amnistia és un ultratge a la del 77 i a aquells que la van fer possible.

Aquesta presentació s'haurà d'entendre com un punt de sortida per arribar a un acord entre partits que permeti la investidura de Pedro Sánchez, cosa que –sembla– és la intenció de totes les bandes. La repetició electoral no és ara bona opció per a ningú, ja que unes noves eleccions podrien ser guanyades pel PP, o pel PP més Vox, més folgadament que les del 23-J. També podria passar que en sortís la mateixa correlació de forces, però ningú té ganes de comprovar-ho. En els dies següents s'haurà de recordar el que ja van dir en el seu moment Yolanda Díaz i Carles Puigdemont. La vicepresidenta espanyola va avisar que aquest era un procés polític que havia de comptar amb l'acord dels agents socials, una idea que va fer enfadar Felipe González perquè trobava que se li estaven donant lliçons de com fer política. Puigdemont, per la seva banda, va advertir que el sí dels independentistes a Espanya només podia tenir sentit si es plantejava una alternativa a la independència: allò que mai ha fet l'estat espanyol, que és reconèixer la seva pròpia diversitat lingüística, cultural i nacional, i assumir-la com a element constitutiu. L'amnistia pot tenir un efecte lenitiu, però difícilment posarà els comptadors a zero.