Les amistats perilloses

Confesso, ja d'entrada, que jo també he estat tota la setmana indignat per coses que a un li passen en la gestió del seu dia a dia, per assumptes que algun amic mosquejat m'ha explicat, i per diversos temes d'actualitat que un llegeix a la premsa, escolta a la ràdio, o en algun dels molts canals de comunicació que existeixen en el món virtual de la xarxa. En definitiva, una setmana intensa, en la qual vas acumulant una mena de mala llet col·lectiva i que t'acaba esborrant el somriure de la cara. Per això, vaig anar apuntant en la meva llibreta de l'ARA, una llarga llista d'observacions i temes sobre els quals vomitar la meva indignació.

Va arribar el divendres, vaig posar la llibreta dins la bossa i vaig marxar de cap de setmana a casa d'uns amics. Una casa gran i espaiosa, on els nens poden córrer sense emprenyar i on sempre pots trobar un racó per seure a treballar i ningú et destorba. Un lloc ideal per escriure, amb contundència i mala bava, sobre algun d'aquests temes que tan emprenyats ens tenen.

Però no ha estat possible. Cada vegada que m'asseia a intentar-ho, alguna cosa destorbava la meva concentració. M'han obligat a banyar-me en una piscina envoltada de flors i xiprers. He estat forçat a provar, a tota hora i sense previ avís, diferents aperitius i combinats exòtics. A degustar tot tipus de propostes gastronòmiques que m'han arrossegat a migdiades inacabables, a més dels passejos, lectures, tertúlies apassionades i altres activitats d'oci en què no he tingut més remei que participar, en contra sempre de la meva voluntat.

Per culpa d'algunes amistats perilloses, he tornat a casa content, relaxat i feliç, i he estat incapaç d'escriure la meva columna indignada. Prometo tornar a la realitat ràpidament i recuperar el mal humor general per a la setmana que ve.